divendres, 22 de febrer de 2019

¡Gracias, Jefe! : documental i/o comèdia àcida sobre deslocalització, capitalisme i comunicació


La Campanya per una Justícia Fiscal, Oxfam Intermón i CCOO PV iniciem una col·laboració cultural reivindicativa amb la projecció de “¡Gracias, Jefe!”

La coincidència en les lluites i en la identificació de la cultura com a eina de conscienciació i d’anàlisi crítica han motivat CCOO PV, Oxfam Intermón i la Campanya per una Justícia Fiscal a col·laborar en la projecció de dues pel·lícules dins de la programació de la Filmoteca CCOO PV.
Hem iniciat aquesta col·laboració amb un documental en clau de comèdia àcida sobre la relació entre la precarietat laboral, l’absència de justícia fiscal i les seues conseqüències sobre la vida de les persones.
L’acte comptarà amb les intervencions de Vicente López, economista i director de l’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud); Gloria Benito, redactora de la revista de cinema ‘Encadenados’. Modera el col·loqui Ferran Garcia, secretari de Cultura de CCOO PV. L’acte s’emmarca en les activitats de la Filmoteca de CCOO PV.
Ferran Garcia (Cultura CCOO PV), Gloria Benito (revista Encadenados), Vicente López (ISTAS, economista)
¡Gracias, Jefe! és una comèdia documental combativa dirigida pel periodista François Ruffin en 2016.
El periodista François Ruffin, fundador de la revista FAKIR, va cobrir el tancament de fàbriques al seu país. Això el va portar a presenciar la gran quantitat de persones que van quedar sense treball i les diverses accions dels sindicats. Com a conseqüència de la seua llarga experiència periodística, va decidir crear una comèdia documental on tracta de revelar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l’home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. El magnat francés ha deslocalitzat les seues fàbriques, deixant a milers de persones sense treball. Es tracta d’una pel·licula documental plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.
Representants d'Oxfam, Justícia Fiscal i CCOO PV i les dues persones ponents per al col·loqui
Compartisc aquí algunes aportacions destacades en el col·loqui posterior per animar a veure el documental i fer-lo fructífer en la reflexió i anàlisi crítica de les nostres relacions socials, laborals i sobre la producció artística:

- No existeix l'oposició entre documental i ficció; tot és cinema.
- Documentals que poden ajudar a valorar la validesa o no de la distinció entre ficció i document: "Demain (mañana)", "La espalda del mundo", "Casas viejas: el grito del sur" o "Desde lo más hondo (I y II)".
- Continua sent un tema de debat la pregunta de si el cinema és capaç de transformar la realitat.
- "Vivim en una mentida instituïda" afirma Cristophe Dejours en el seu llibre "Trabajo y sufrimiento".
- Cal destacar que darrere de cada història d'èxit s'amaga sempre una realitat de misèria que l'ha fet possible.
- la pel·licula il·lustra l'emergència de l'anomenat capitalisme popular, lligat a una onada de privatitzacions que varen protagonitzar a Europa representants polítics de tall social-democràta (o suposadament social-democràta): François Miterrand,  Felipe González,  Gerhard Schröder o Toni Blair, en son exemples.
- El sou de 400€per a la família Klur a la pel·lícula és un exemple de la pèrdua de poder de protecció de l'Estat.
- Assistim a la pèrdua del concepte de llibertat com a emancipació i passem al concepte de capacitat d'elecció - de compra, d'acomiadar, etc. -.
Vam gaudir per tant, d'una pel·lícula que està al vostre abast en plataformes digitals, d'un col·loqui que podem continuar en els nostre àmbits quotidians i d'una campanya de sensibilització i conscienciació que seguirem fins assolir nivell acceptables de justícia fiscal.

divendres, 15 de febrer de 2019

Apocalíptics i integrats - passejada per la València de sant Vicent Ferrer



La secretaria de cultura i política lingüística de CCOO PV, conjuntament amb la nostra Oficina de Promoció i d’Us del Valencià s’hem sumat a la iniciativa de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que han declarat 2019 any de sant Vicent Ferrer com figura valenciana universal.

En la seguida habitual dels dijous de cultura, el 14 de febrer organitzàrem un passeig guiat per la ciutat de València guiat per Vicent Artur Moreno, historiador i doctor en comunicació audiovisual, que explicava que les persones assistents coneixeriem una ciutat de contrastos, “d'inferns on the rocks, de miracles sorprenents, d'homes i de dones que es fuetegen en conill, de fogueres purificadores, de mocadors màgics, de pans que es multipliquen, d'America's Cups fluvials, d'assassinats, conjures i ròlex... És una ciutat reflex d'una Europa que està canviant i que substitueix els senyors de la guerra per senyors de les finances, els negocis i el consum... I arriben persones que proposen solucions. Personatges utòpics o distòpics”.
final de la passejada i foto de grup
La visita ens ha portat per llocs com ara el Museu de Belles Arts, El Pont del Real i l'espai on es cel·lebràven naumàquies, la rambla de predicadors, el Convent de Predicadors, el pouet de sant Vicent, el carrers del venerables o l'enrajolat de la plaça de l'Almoïna.

A l'inici del trajecte i dins del Museu de Belles arts, tinguerem ocasió de veure algunes representacions de l'imaginari cristià sobre els inferns i del sant dominicà. Davant d'una d'aquestes representacion, Vicent A. Moreno feu una breu lectura per comparar el català medieval de sant Vicent amb el nostre valencià actual. Aqui podeu gaudir del vídeo corresponent


Podeu veure l'àlbum complet de fotografies clicant AQUÍ i llegir també alguns comentaris que les acompanye.

Tot i això, D'entre les fotografies agafades durant el trajecte vull destacar aquestes:

Imatge apocalíptica a una obra exposada al Museu de Belles Arts. Per contra a Francesc Eiximenis que escollí les bondats de cercar el cel a la terra, Vicent Ferrer va escollir el paradigma apocalíptic com a tema central de la seua predicació.
Representació del sant, a l'esglèsia de Sant Tomas, amb tots els seus atribruts de "super-heroi": ales i trompeta del judici final.
Quadre del s.XVI amb els dos sants vicents del Cap i Casal. Sobre les teulades veiem el vol d'Ìcar en la seua caiguda. Ai, la vanitat!


Part de la visita al pouet de sant Vicent. La quatribarrada de fons de la representació del sant.

dimecres, 23 de maig de 2018

Cinema amb consciència de classe: LA MANO INVISIBLE

"La lliure elecció d'amos no suprimeix ni als amos ni als esclaus. Escollir lliurement entre una àmplia varietat de béns i serveis no significa llibertat si aquests béns i serveis sostenen controls socials sobre una vida d'esforç i de temor, açò és, si sostenen l'alienació."H. Marcuse

Plantejaments avantguardistes per a preguntes clàssiques del món del treball

Imagineu una nau industrial buida, imagineu que en una entrevista de treball us pregunten si us molesta que us miren mentre treballeu, imagineu que us demanen que destruïu sistemàticament el fruit del vostre treball i imagineu que per veure aquest espectacle es desplacen fins a la nau industrial on esteu treballant amb unes poques companyes i companys desenes de persones per veure l'espectacle.
Afectaria aquesta situació les vostres condicions de treball? us trobaríeu menys o més explotades o explotats que en altres situacions laborals? afecta realment l'alienació respecte del fruit del nostre treball a la nostra forma de viure? és major l'explotació en aquest model de relacions laborals o hem arribat al moment en què solament treballem pels beneficis econòmics del nostre contracte?
Aquestes preguntes i moltes altres preguntes es plantegen de forma ben atractiva i sorprenent en la pel·lícula "la mano invisible" dirigida per David Macián, basada en la novel·la homònima d'Issac Rosa.
Col·loqui amb Isabel Barrajon (moderadora), David Maciàn i Juan López-Gandia
D'acord la idea pedagògica que la millor educació no és la que ofereix les millors respostes sinò la que ens ensenya a fer-nos les preguntes més enriquidores; el plantejament escènic i de la història en aquesta primer llargmetratge del director ens fa una gran aportació a les reflexions més actuals sobre com estem vivint l'explotació laboral en ple segle XXI.
Si afegim que la pel·lícula fou autogestionada de forma cooperativa i que en el col·loqui posterior vam contar amb la presència del director i també del catedràtic del dret del treball i de la seguretat social, Juan López Gandia, sembla que queda prou explicat l'interès i l'atractiu d'iniciar la filmoteca de CCOO PV relacionada amb la cultura i la classe treballadora.

Iniciem la filmoteca de CCOO PV sobre cultura i classe treballadora

Amb aquesta emissió hem iniciat les projeccions organitzades per la secretaria de cultura de CCOO PV. La intenció és posar cinema relacionat amb valors socials a l'abast de les persones que es relacionen amb el sindicat i possibilitar la participació en col·loquis que compten amb ponents del món cinematogràfic, de l'activisme social i de la cultura del món del treball.

La programació dels films que projectarem en l'any 2018 pivotarà sobre dos temes ben d'actualitat per la seua avinentesa històrica: la declaració universal dels drets humans i les mobilitzacions del Maig del 68.

Per poder rebre informació puntual sobre les properes projeccions i participar a la futura programació podeu inscriure-vos a un grup de correu específic clicant ací.

Us convidem a seguir gaudint de bon cinema, col·loquis interessants i consciència de classe treballadora a la filmoteca de CCOO PV

Us hi esperem el proper dijous 14 de juny, a les 18h a la sala d'actes de CCOO PV amb la projecció de la pel·lícula "El joven Marx" i la participació en el col·loqui de Bruno Estrada (fundación 1 de Mayo de CCOO) i Jorge Negro (coordinador de seminaris de lectura de "El Capital" de K. Marx).

dimarts, 9 de gener de 2018

Una proposta de plurilingüisme equilibrada i pendent de la formació del professorat



El plurilingüisme serà amb professorat ben format o no serà plurilingüe

La FE CCOO PV i la secretaria de política lingüística de CCOO PV hem elaborat una valoració i les nostres propostes respecte de la proposta de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

Val a dir que la nostra valoració general és positiva donat que aquesta proposició de llei segueix en gran part els principis pedagògics assumits pel nostre sindicat en la defensa dels drets lingüístics i educatius. Les dues precisions més importants que fem a aquesta valoració són, d’una banda, recordar que el personal educatiu serà la peça clau per aconseguir que un nou model de l'educació en llengües, basat en criteris d'efectivitat i equitat pedagògica, es puga implantar al País Valencià i, per tant, una forta inversió en la seua formació és necessària per dur a terme la proposta pedagògica més enllà de les “bones intencions” i, de l’altra, destacar que cal apostar per una percepció de la llengua pròpia com un element de riquesa cultural i d'integració social que ens identifica i serveix a totes les valencianes i valencians sense distinció d'àmbits de treball o de procedència.

Dit açò, volem ressenyar també que amb la participació en la comissió d'educació de les Corts hem pogut constatar que des dels grups de l'oposició i des de certes organitzacions cíviques i socials s'està buscant donar imatge de confrontació i ruptura social destacant únicament la impossibilitat d'acord sobre la visió política de la denominació de la llengua o de l'encaix territorial del País Valencià dins de l'Estat. Es tracta d'argumentacions que no es basen en cap argumentació pedagògica sinó qué més aviat que es centren en posicionaments polítics i en eixe sentit queden invalidades i superades per la pròpia valoració que s'obtindrà amb l'avaluació que es puga fer en dos o quatre cursos, d'acord també amb el sistema d'avaluació que preveu la pròpia norma.

La Federació d'Ensenyament considerem que la proposta de proporcions de llengües vehiculars és ben equilibrada i que els criteris de valorar els contextos socioeducatius, la continuïtat metodològica entre etapes educatives, el model d'avaluació dels programes i el model únic en cada centre són encertades pedagògicament.
Valorem també, juntament amb el professor Joaquim Dolz-Mestre que cap altre país contempla en els seus models educatius la possibilitat que les famílies rebutgen l'ensenyament d'una llengua oficial per a les seues filles o fills. Entenem per tant que el debat sobre la validesa d'aquesta proposta multilingüe s'ha de centrar en qüestions pedagògiques obertes al debat com ara la millor edat per incorporar una llengua estrangera, la didàctica de l'ensenyament integrat de llengües o la forma d'avaluar si els percentatges dedicats a l'ús vehicular de cada llengua són els òptims. 
Com a agent social molt implicat en la defensa dels drets educatius i de ciutadania, CCOO PV fem èmfasi en la necessitat d'atendre la formació el professorat. Aquesta exigència és màxima en l'àmbit de la introducció d'una llengua estrangera (que amb major freqüència serà l'anglés). Per a que el sistema educatiu millora en aquestos termes cal que el professorat tinga una competència lingüística suficient (la mateixa proposta de llei estableix el C1 del marc europeu) i una capacitació didàctica acord a l'àmbit educatiu que treballe.
La proposta de llei contempla rebaixar l'exigència de competència lingüística al B2 fins el curs 2026-27. Açò vol dir que el professorat es veurà en la necessitat d'impartir classes en anglès i no estarà suficientment format per fer-ho amb qualitat. És necessari, per tant, ajustar els calendaris de formació i d'implantació del model. Si no es fa així, la qualitat de l'educació es veurà devaluada i el professorat pagarà el sobreesforç i l'alumnat patirà la pèrdua de drets educatius.
 
El model lingüístic ha de ser únic per no crear segregació social
En resum, una proposta de llei que si passa a ser normativa portarà avanços fonamentals en el model lingüístic vigent en el nostre model educatiu. Aquests avanços, però, solament seran efectius si som capaços d'invertir en la formació necessària del personal educatiu i en la conscienciació de la comunitat educativa i si s’assoleix l’adequació de l’exigència professional a les competències de les persones treballadores.



Documents disponibles:

El text complet de la valoració de CCOO PV es pot consultar punxant aquí.
La nota de premsa sobre la comissió de participació en la comissió d'educació es pot consultar punxant aquí.
El text de la proposta de llei
per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià es pot consultar punxant aquí.


dimecres, 22 de novembre de 2017

Per la democràcia, el diàleg i l'educació en la llibertat

La FE CCOO PV defensa el professorat, els drets laborals i els drets educatius front a la repressió del govern central

Davant els atacs dirigits cap als companys i companyes docents de Catalunya i els difícils moments que viu  la societat catalana en general, la FE CCOO PV vol expressar clarament el seu posicionament.

En primer lloc, aquest sindicat manifesta el seu rotund rebuig a les injustificades acusacions d’adoctrinament per part dels grups polítics PP i Ciudadanos. Es tracta d’atacs i manipulacions tendencioses per part de la dreta espanyola que pretenen tornar a la ciutadania contra el professorat amb mentides i amb una finalitat estrictament política i partidista.
Aquest atac està seguint les línies principals marcades per la ideologia de la LOMCE i aprofita el conflicte generat per la repressió aplicada per la mateixa administració central de l'estat per avançar en la limitació de l'accés a una educació lliure, crítica, constructiva i motor de canvi social. Val a dir a més que per la forma en la que s'està anunciant aquesta imposició de de la Federació d'Ensenyament entenem que pot arribar afectar a tot l'àmbit educatiu d'arreu de l'estat i per eixe motiu cal enfortir la comunitat educativa en defensa dels nostres drets.

Podeu trobar més imatges de la campanya #JoAdoctrino #JoAdoctrine #YoAdoctrino clicant aquí
 D’altra banda, la FE CCOO PV recolza la proposta que està mantenint CCOO Catalunya per treballar en la construcció d’espais inclusius que mantinguen la cohesió social a Catalunya i superen la confrontació. És hora d’establir un marc polític que permeta trobar solucions no unilaterals, que posen les persones en primer terme, garantint la cohesió social i la recuperació de drets col·lectius. En aquest sentit, és necessari avançar en els drets socials i nacionals del poble català, així com aconseguir mantenir un consens d’acció entorn a la recuperació de les condicions, drets laborals i salaris arrabassats injustament durant els darrers anys de retallades.   


Lluny d’aquesta proposta de trobar espais de diàleg,  algunes polítiques autoritàries molt greus per part del Govern del PP han derivat inclús en un conflicte jurídic i per tant reclamem al Senat la retirada de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i ens manifestem per la llibertat de Cuixart, Sànchez, Junqueras, Bassa, Borràs, Forn, Rull, Mundó, Tutull i Romeva.


Podeu trobar més imatges de la campanya #JoAdoctrino #JoAdoctrine #YoAdoctrino clicant aquí

Per últim, davant les darreres notícies, el nostre sindicat anunciem que treballarem en contra de qualsevol proposició no de llei dissenyada per reforçar les competències de l’Alta Inspecció de l’Estat, emparada en l'excusa d'evitar el suposat “adoctrinament” que s’estaria fent a les aules de Catalunya, i que puga limitar la capacitat d'educar a la ciutadania en llibertat i amb capacitat de construir una societat més justa, més democràtica i més igualitària.

Pel diàleg i la democràcia!
 

dimecres, 24 de maig de 2017

FE CCOO PV considera que la paralització del Decret de Plurilingüisme decretada pel TSJCV va contra els drets lingüístics i educatius


La Federació d'Ensenyament de CCOO PV davant la paralització del Decret de Plurilingüisme decretada pel TSJCV denuncia que aquesta decisió és infundada pedagògicament i funcionalment i que no ha mirat pels drets lingüístics ni educatius de l'alumnat ni de les famílies amb el procés de matriculació ja iniciat.

FE CCOO PV coincideix amb la valoració i d'Escola Valencia i defensa la legalitat del Decret de Plurilingüisme per quatre raons principals: en primer lloc, la normativa es fonamenta sota criteris pedagògics i educatius, que han comptat amb el suport i la participació de la comunitat educativa, per la qual cosa, s’ha desenvolupat de forma democràtica. En segon lloc, el Decret tracta de corregir les diferències entre l’alumnat que domina les dues llengües cooficials del País Valencià i els que no i, d’aquesta manera, trenca amb la discriminació i ofereix igualtat d’oportunitats, perquè tot l’alumnat té dret a finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria amb un domini equilibrat de valencià i castellà. Aquest dret l’apleguen totes les lleis educatives, com la LOE, LOGSE, LUEV i, fins i tot, la LOMCE, a més de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i l’article 3 de la Constitució espanyola. En tercer lloc, el text legal afavoreix l’acreditació dels títols oficials de coneixements de llengües; una iniciativa que reverteix molt positivament en el futur dels joves. Aquest coneixement els obrirà un ampli ventall de possibilitats laborals. En quart lloc, l’escola genera ciutadans competents en valencià, castellà i una llengua estrangera. Des de l’àmbit educatiu es crea parlants potencials de valencià i s’amplia l’ús social del valencià. La nostra llengua ha estat minoritzada els últims anys i cal que recupere àmbits d’ús.

En resum, CCOO PV d'una banda, valora que el Decret de Plurilingüisme posa fi a la discriminació entre alumnes radicats en diferents zones del País Valencià, defensa el dret de la ciutadania d’aprendre valencià i amplia l’ús social del valencià i d'altra banda, estima que la suspensió cautelar no està ben fonamentada per intentar evitar conseqüències que no es produiran immediatament i en canvi sí limiten els drets lingüístics i educatius de l'alumnat valencià que ara comença el període de matriculació.

dijous, 2 de març de 2017

Si l’anàlisi de la realitat que fem no ens acontenta, hem de preguntar-nos quina ha de ser la nostre resposta

ANÀLISI I MOTIUS PER FER VAGA EDUCATIVA EL DIA 9 DE MARÇ

Resum de l’escrit de Jordi Brull, profe de FOL a l’IES Molí del Sol, representant al CEM de Mislata, membre de la Junta de personal per FE CCOO PV i delegat de prevenció
Podeu consultar l’escrit complet clicant AQUÍ
INTRODUCCIÓ

Ens trobem davant d’un canvi de paradigma que, a més, es presentat com una necessitat i no com una opció.
Juan Vicente Herrera, responsable ponenència educació últim congrés PP, “calidad sin equidad es pura y lisamente elitismo; equidad sin calidad es socialismo y paternalismo inútil; y un sistema que no prepare para el empleo ni tiene calidad ni equidad”.
Pretenc establir una comparació entre la realitat social i les normes que la regulen i, a partir d’això, jutgar si aquestes últimes són les apropiades per aconseguir els fins que proposen. 

CCOO PV defensa l'educació pública i la millora de les condicions laborals #VagaEducativa9M
DADES SOBRE EL CONTEXT

PEL QUE FA AL SISTEMA
Pel que fa a la presència d’alumnat amb nee segons la titularitat del centre, en l’última estadística publicada pel Ministeri -corresponent al curs 2014-2015- s’estableixen diferents categories segons el perfil i tipus de necessitat i en totes és major en la xarxa pública.
La iniciativa privada ha adquirit molt de protagonisme en els útims anys, tot just en el mateix període en què la pública ha patit un descens important dels recursos assignats. Al mateix temps, s’han afavorit polítiques educatives que han impedit que tots els centres sostinguts amb fons públics disposen del mateix tipus d’alumnat.
El nombre d’alumnat per classe ha crescut cinc vegades més en la pública que en a privada.
La despesa educativa espanyola és inferior a la mitjana dels 35 països que integren la OCDE en totes les etapes educatives. La majoria de los països han mantingut durant els anys més durs de la crisi (2008-2013) la inversió en educació -vora un 11% respecte de la despesa pública-, mentre que a Espanya ha descendit un 1% i fins a situar-se al 8%.
Les polítiques de beques han estat insuficients.
Així les coses, no estan garantides les condicions perquè tot l’alumnat puga accedir als estudis de postgrau. Això fa que les condicions econòmiques puguen ser un entrebanc per a accedir a determinades titulacions i, en conseqüència, impedeix que l’educació puga ser entensa com un mitjà d’igualació i de progrés social.
Cal recordar que, segons dades de la OCDE, Espanya és el país en què més ha crescut la desigualtat.
Necessitem un pacte social i no només polític. 

PEL QUE FA A LA LOMCE
La mobilització social ha fet possible que s’haja fet marxa enrere en determinats aspectes de la LOMCE:
S’han retirat les revàlides.
Prèviament, i en l’àmbit de PV, es va fer possible que l’elecció dels equips directius no fóra una decisió exclusiva de l’Administració educativa.
La LOMCE és un canvi de paradigma educatiu:
Naix de la desconfiança cap al professorat i la seua tasca: cal un revàlida i una avaluació externa.
Condicionar el fet de poder titular a la superació d’una prova final resta importància al procés d’ensenyament.
La LOMCE també és la llei que permet concertar centres que segreguen l’alumnat o que fa que la religió tinga valor acadèmic en el càlcul de l’expedient.
La LOMCE  incrementa les desigualtats:
La LOMCE introdueix canvis importants en la planificació i organització de la xarxa de centres docents:
Segons la LOMCE, la programació de la xarxa de centres s’establirà d’acord amb la demanda social i suprimeix l’obligació de les administracions educatives de garantir places públiques suficients, gratuïtes i de qualitat, com també una política de beques perquè cap alumne es quede fora del sistema per motius econòmics.
Cal dir que es tracta d’un model inusual a la resta de països europeus en què el model públic és predominant

PEL QUE FA A LES CONDICIONS LABORALS
És urgent treballar cap a un acord salarial que permeta recuperar el nivell adquisitiu perdut pel personal d’educació des de 2010.
Les taxes de temporalitat superen el 20% a nivell estatal i un 25% a nivell de País Valencià. I amb milers de companys i companyes menys.
Segons dades del Ministeri, des del curs 2009/2010 als centres públics han perdut un 4,61% docents, mentre que als centres concertats han augmentat un 4,81%.
Un objectiu fonamental ha de ser la reducció de les ràtios en tots els nivells, la qual cosa implica un augment del professorat que hauria d’anar unit a una necessària i urgent estabilització de les plantilles en l’ensenyament públic. D’una altra manera solament s’estaria generant més professorat en precari o provisional.
9 de març
Entenem que tot aquest context justifica la convocatòria d’una VAGA, entesa des de la nostra visió com un mitjà per fer a la transformació social.

Les vagues han de fer-se sempre per motius concrets. En aquest cas, les reivindicacions són: 

- Un plan de empleo que garantice ofertas públicas superiores al 100% de la tasa de reposición para poder recuperar el empleo perdido en estos años.
- Mejora de las retribuciones para recuperar el poder adquisitivo perdido desde 2010 y el reconocimiento salarial por desarrollo profesional.
- Dotación de plantillas para una atención adecuada y recuperación de la atención a la diversidad y otras áreas que han sufrido drásticos recortes por aplicación de la LOMCE.
- Aplicación de la directiva 1999/70 de la UE al personal interino, para garantizar la igualdad exigida por la ley entre temporales y fijos.
- Supresión de la nueva normativa de sustituciones con carácter básico.
- Negociación de unas ratios que permitan que la tarea de enseñar sea efectiva.
- Recuperación de la jornada lectiva e inclusión en la misma de todas las tareas docentes, con adecuación voluntaria a la edad y número de grupos.
- Negociaciones para la recuperación de la jubilación anticipada e incentivada para atender las necesidades del sistema educativo.
- Constitución de planes de igualdad para el sector de la enseñanza.
- Negociación de un acuerdo sobre desarrollo profesional con el reconocimiento debido en formación y retribuciones.
- Articulación y armonización del Concurso General de Traslados.
- Dotación a los centros de personal educativo complementario y de apoyo.
- Negociación de la formación continua.
L'assemblea de professorat del CEIP Ramiro Jover s'adhereix majoritàriament a
En resum:
Cal fer de l’educació una experiència alliberadora i no un mitjà per a respondre a una necessitat aliena. 

Cal reivindicar el caràcter compensador que ha de tindre l’escola pública.
Per últim recordem que:
Aquesta és una vaga de tota la comunitat educativa (tots els sectors i a tot l’Estat).  Som un sindicat sociopolític i de classe.
En el cas de la FECCOOPV, vam consultar en la tardor els nostres afiliats la possibilitat de convocar una vaga: més del 60% estava a favor i més del 90% van considerar que havia de ser unitària.
Considerem que hi ha raons d’oportunitat política per recórrer a la vaga: està negociant-se un pacte educatiu, estem pendents de l’aprovació dels PGE
La vaga és, entre d’altres coses, una forma de fer evident la nostra capacitat de pressió i, per tant, el nostre poder contractual.