dimarts, 24 de desembre de 2013

Potser vindrà un altre matí més pur



Potser vindrà un altre matí més pur
i ens serà retornada la tendresa.

(...)

No és pas en va que ens repetim,
ni són vanes les múltiples represes.
A cada gest perdem una mica de força,
però les mans se'ns afuen
i sabem que la mort no ens vencerà
si persistim en el risc i en l'espera.

Miquel Martí i Pol
Amb sorra i vent ens lligues
El fugitiu (1952-1957)

divendres, 20 de desembre de 2013

Entrevista de CCOO PV a V.A. Estellés (1979)


L'opinió
Confederació Sindical de Comissions Obreres del País Valencià
Núm. 18 · Setembre de 1979 · preu: 10 pessetes
Volem els dos Estatuts

Poble i cultura:
La poesia és una arma carregada de futur.
En contacte amb Vicent Andrés Estellés, poeta nacional del País Valencià

 
Com us el presentaria? Ací Vicente Andrés Estellés,  el nostre millor poeta. Ací un coneixement del carrer. Us encaixeu la mà, amics de tota la vida. Entreu a la seua casa, que ens ha obert de bat a bat als redactors de l'Opinió; un pis menut i senzill en una travessia del carrer Tres Forques. Parlem.

Fan falta més presentacions? Doncs llavors llegiu un dels seus poemes, el que reproduïm en la pàgina del costat, per exemple, i sabreu millor qui és Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble que, de tant estar emmordassat, va perdre la parla i ara la retroba gojós i ple d'esperança. Fa milers d'anys un filòsof famós va descriure en un llibre de ciència ficció, i avançant-se al que anava a vindre, la dictadura perfecta. En aqueix Estat autoritari, disciplinat i despòtic havien d'estar prohibits els poetes. Quina vista tenia aquell home! Sembla que estava endevinant la fusió entre els veritables poetes i el poble, entre la poesia i la lluita per la llibertat. Sembla que estava veient a Pablo Neruda travessant a les espatlles d’una mula, com ell mateix ens conta, la serralada andina, fugint del dictador de torn. “De noche en noche, fugitivo, pasé de puerta en puerta”. Una família camperola de cinc fills, una parella de jovençans, una mare anciana, el reben i l’amaguen. “Todas las puertas eran mías, todos dijeron: es mi hermano, tráelo a esta casa pobre”. En la motxilla duia el poeta el manuscrit del  “Canto General”. No tenia res a donar-los i els llegia uns versos. Anys més tard, quan el Govern de la Unidad Popular, el poeta seria ambaixador del poble a París. En caure Allende, Pablo Neruda moria de pena i dolor als pocs dies i el seu soterrament, en els començaments de la dictadura, constituïa una impressionant manifestació. Enmig del silenci es pronunciava el primer crit de lluita contra l'assassí Pinochet. “Compañero Pablo Neruda, estamos contigo”.

            Però no cal anar-se’n tan lluny per a veure la unió del poble i els poetes. Tots nosaltres tenim en la nostra menuda biblioteca algun llibre de Miguel Hernández, de Celaya (que cridava “a la calle que ya es hora de pasearnos a cuerpo”), de Federico. Quantes vegades alguna d'aquelles reunions en el camp acabaven amb alguna cançó de Raimon que ens portava les paraules d’Espriu: “Mai no han pogut, però, desesperar”. Comentem d'entrada, aquestes coses amb Vicent Andrés Estellés, el nostre millor poeta.

- A mi em va passar una vegada una cosa emocionant. Estava en una reunió, d'aquelles que es feien entre polítics de l'oposició, sindicalistes, gent de la cultura, en els últims temps del franquisme. En acabar se m'acosta una persona i em diu: “És vosté Vicent Andrés? No el coneixia personalment però quan vaig estar en la presó llegia els seus versos. Gràcies”. Em va fer una abraçada, i quasi plorava aquell home dur a qui la repressió no havia aconseguit doblegar. És un dirigent comunista molt conegut, que més tard, quan es va assabentar que estava malalt venia a veure'm quasi cada dia.

            Ens emociona l'anècdota i li diem allò que repeteix moltes vegades Marcelino Camacho, que els treballadors creem quant hi ha de bell i útil, que per això estimem la bellesa de la poesia. Comentem que Pedro Patiño, enmig de la vaga de la construcció, poques hores abans de ser assassinat per la Guàrdia Civil, li deixava a la seua companya uns versos, escrits amb un bolígraf verd. Parlem de les quaranta mil persones de l'homenatge a Blas de Otero, Vicent Andrés s'alça i ens porta de damunt de la taula “Ángel fieramente humano”.

            -Ho estava rellegint ara mateix. Per a mi Blas de Otero és un dels poetes més grans, perquè arriba al poble, es dirigeix a aquest, expressa els seus sentiments. M'agrada més que Alberti, que és més superficial, que Aleixandre, massa difícil.

            I, entre els de la llengua catalana?, vam inquirir.

            -Espriu, per descomptat, encara que és un poc àrid, però que tal vegada és el poeta civil per excel·lència, i part de l'obra de Joan Brossa. De totes maneres, és possible que la meua poesia entronque més amb Carles Riba, pel seu doble vessant intimista i, diguem, patriòtic.

            Li vam comentar que, juntament amb aquests grans poetes, el País Valencià ha estat un desert, en el qual ell ha sigut una assedegada palmera solitària.

            -Ací, com a tota la resta d'Espanya, la derrota en la guerra va abatre moltes coses. Qui sap el que hagués passat? Al País Valencià teníem l'Estatut preparat i a punt de ser aprovat. Vivíem uns moments pletòrics, artísticament i culturalment. Quan es va celebrar el Congrés d'Escriptors Antifascistes, València es va convertir en capital de la cultura. Alberti, María Teresa León, Nicolás Guillén, Marinello (i s'alça per ensenyar-nos un text autògraf del gran poeta cubà, que generosament vol regalar-nos) i molts altres van estar ací, i nosaltres teníem un moviment com el de Nova Cultura, amb un Renau. Llavors Carles Salvador va escriure els seus més bells poemes, “El bombardeig” per exemple. Tot allò es va desfer i vam tornar a viure del record de Blasco Ibáñez, la nostra glòria universal municipal. Va caldre refer-ho tot a poc a poc, amb molta més dificultat que en altres llocs perquè ens havia agafat tot a meitat fer. Quan a la fi dels 50 comença el moviment valencianista, alguns escrivíem poesia, el mateix Fuster i els joves, els primers versos dels quals es van arreplegar en una antologia universitària. Però per trobar-nos a nosaltres mateixos calia començar per escodrinyar la història, l'evolució econòmica. Quan tot es va anar aclarint, va poder escoltar-se el cant.

            És cert, el boom Estellés ha sigut com el descobriment d'un tresor amagat, que estava ací, en un bagul ocult i que anem traient a poc a poc. La trobada amb la poesia d'Estellés és el descobriment d'una obra completa i ja feta, que ens meravella (“Llibre de les meravelles” és un dels seus títols) amb els seus llibres.

            -Obra completa perquè tenia munts de papers sense publicar, però incompleta perquè seguisc escrivint, ens corregeix amb ironia.

            Què està escrivint ara? Li preguntem. Quin caràcter té la seua poesia actual? El poeta s'alça altra vegada, trau un parell de llibres. Aquest eixirà ara, ens diu. Es titula “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna”, i immediatament s'editarà altre titulat “Xàtiva”, amb la part del Mural del País Valencià dedicat a aquesta ciutat històrica i màrtir. Perquè l'obra que li agafa tot el seu temps és aqueix gran “Mural”, espècie de Canto General nerudià amb tota la història del País. Aquests títols i projectes defineixen millor que res el caràcter de la seua poesia. D'Estellés s'ha dit que és un poeta d'una passió lírica extraordinària, carregat d'erotisme, de tendresa, de sensualitat. Que és un poeta existencial, obsessionat per la mort i la vida. Li diem si, per sobre d'aqueixes coses, no serà sobretot un poeta civil, un poeta nacional.

LA MISSIÓ
DE LA POESIA
ES MOURE
I COMMOURE
AL POBLE


            -No ho sé, u no és bon crític de la seua pròpia obra. És veritat, hi està present la passió de l'amor, l'exaltació de la vida, l'ombra constant de la mort. Però des de fa uns anys crec que tots aquests temes estan com fosos i integrats en un cant més ampli, que ja no és la passió del poeta, sinó la del poble que crida, que canta, que lluita, mor i perviu per la llibertat.

            Així, en el seu últim llibre, el tema de la mort es converteix en un homenatge profund, estremit, a qui van morir per la llibertat del País, i és alhora un himne palpitant a la vida (retornarem al sol.la vida). Li diem que fent aquest tipus de poesia col·lectiva, militant, no cau no obstant això en el prosaisme del  “realisme de la berza”, de la mal entesa poesia social, o en la consigna d'escriure al dictat.

            -Jo no entenc de política, no sóc un militant de carnet, encara que estic amb vosaltres, amb els socialistes i comunistes, amb els partits que estan amb el poble. Llavors malament podria caure en la temptació de posar en vers unes consignes. Això no seria poesia, sinó dolents versos. Però en canvi sí que crec que tots els temes pels quals el poble lluita són temes poètics. L'autonomia, per exemple. No es tracta de posar en vers els articles de l'Estatut, però l'Estatut en la mesura que és part de l'esperança i la lluita del nostre poble ha de ser matèria poètica. L'esperança, el combat col·lectiu, la identitat del País, la ira, sí també, la ràbia i la ira que el poble acumula contra l'opressió, tot això no són temes abstractes, sinó que es concreten moltes vegades en la bandera, en el 9 d'Octubre, en les Germanies o l'incendi de Xàtiva, en els assassinats en el barranc del Carraixet, en la llengua, en la nostra maltractada llengua.

            Volem que ens explique el seu estil, la seua forma d'escriure, el seu llenguatge. La forma poètica té alguna cosa d’alquímia, d'elaboració de llenguatge, però ell ens diu que cerca abans de res la senzillesa, ser entés, i que no defuig la duresa, i una certa agressivitat verbal. Recordem l’estultícia i la dolenta fe de certes persones que descontextualizant les seues frases i les seues paraules les fan sortir de polleguera i les posen en un pamflet que li denigra. Aqueixes paraules plenes de duresa expressen en el conjunt del poema la passió del poble contra els tirans, els cacics, els opressors, i traure-les d'ací no té sentit. Però sobre la dolenta fe dels seus detractors, que manipulen els seus poemes, Vicent Andrés Estellés prefereix no parlar; no obstant això sabem que és un tema que li fa mal profundament. “No ho entenc, no ho entenc”. Nosaltres tampoc ho entenem. Que el nostre millor poeta, les obres del qual es reediten sense parar siga atacat i calumniat per extremistes i fanàtics que no vacil·len en l'insult i fins i tot l'atac personal, la calúmnia, les campanyes difamatòries, és un dels fets més lamentables i dolorosos. Però sí, sí que ho entenem, aqueixos atacs són part d'una guerra oberta empresa per a evitar que el País Valencià recupere la seua identitat i camine lliure cap al seu futur. Li diem que nosaltres en Comissions Obreres ho tenim molt clar i que estem segurs que el protagonisme dels treballadors, en primera línia de la recuperació nacional, ofegarà totes aqueixes bastes manipulacions.

            -Ja ho sé, ja ho sé. Amb vosaltres em sent a gust, estic a casa. No puc oblidar que el primer homenatge que vaig rebre fou el del Partit Comunista, a Sueca i Monteolivet. Podeu vindre quan vulgueu, agafar els meus versos, i utilitzar-los al vostre gust, cridant-me quan em necessiteu. Encara que de poc li pot servir un poeta a un sindicat que té tants problemes als quals plantar cara.

            Nosaltres pensem que el necessitem, i mentre ens acomiadem pensem en aqueixa gran obra d'art que és Novecento, on la història de la classe obrera adquireix un vigor tremend en fer-se poesia. En Novecento, al començament es diu: “Ha mort Verdi”, ha acabat l'art elitista i burgés, i comença la gran òpera, el poema èpic de la classe obrera. Ens n’anem pensant en açò i en allò que deia Gramsci que cal crear un art nacional popular. I mentre Vicent Andrés Estellés ens acomiada i dóna la mà, ens marxem contents que ens diga: “estic amb vosaltres”, i orgullosos que el millor poeta del País, siga dels nostres, del poble. Per això la reacció tracta d'embolicar-lo amb la seua negra ombra d'odi. Per això nosaltres l’estimem, com estimem la llum, la claredat de la nostra llengua i la tremolor del futur en una dreta cabellera amb quatre flocs rojos sobre una pell daurada.

Pere Beneyto – Ramiro Reig

dijous, 19 de desembre de 2013

L'arranjament escolar a la ciutat de València: un mal arreglo

Urgent: cal presentar les al·legacions fins al dia 26 de desembre

El que cal fer primer és avisar: cal presentar les al·legacions a l'ajust escolar de la ciutat de València abans del dia 26 de desembre.
Aquestes al·legacions es poden trametre a qualsevol organització que té representació al Consell Escolar Municipal o directament a l'Ajuntament.
El president del Consell Escolar Municipal i regidor d'educació a l'Ajuntament, pel PP, no ha convocat cap reunió del Consell i mostra així la seua voluntat política de convertir aquest lloc de participació de la comunitat educativa de la ciutat de València en una simple finestreta administrativa.
És cert que el termini donat per la Direcció General de Centres i Personal Docent és fins al 2 de gener, però també ho és que aquest termini ha estat denunciat sindicalment i que l'administració admet que no tancaran recepció d'al·legacions fins al 10 de gener.

Donada aquesta situació des de la FE CCOO PV estem treballant per aconseguir d'una banda, que tots els centres del Cap i Casal s'assabenten d'aquesta situació i presenten dins del termini marcat les seues al·legacions; i de l'altra, sol·licitar al President del Consell Escolar que convoque una reunió per valorar i presentar aquestes al·legacions abans del 10 de gener. El Consell té dret a posicionar-se, aportar la seua valoració i ha de permitir participar a les organitzacions que en formem part.

Anàlisi de les repercussions de l'ajust escolar 2014/15

Els efectes de l'arranjament escolar per al curs vinent a la capital del País Valencià sembla que confirmen, ben a les clares, els temors i les denúncies fetes per CCOO PV al Consell Escolar sobre els efectes de l'anomenat "districte únic" que a la pràctica ha consistit en reduir fins a quatre el nombre de districtes d'escolarització al municipi.
Estem convençuts que si s'haguessin mantingut les 19 zones d'escolarització anteriors no s'hi hagués produït una disminució tan dràstica al nombre d'unitats i que, per tant, aquesta filosofia del districte únic servirà per obligar a la ciutadania a desplaçar-se allà on l'administració vulga oferir places escolars i no per augmentar la capacitat d'elecció de la comunitat educativa.

Els números canten i per al curs vinent a la ciutat del Túria hi haurà 23 centres afectats per alguna disminució i un total de 24 unitats menys a educació infantil i primària.
D'aquests centres, cinc d'ells entren en perill d'extinció, ja que són centres que tenen actualment 3 unitats d'educació infantil, és a dir una línia, i en perdre una unitat és d'esperar que en tres anys perden tota la línia d'educació infantil.
Els centres que entren en perill de perdre la possibilitat de prestar atenció a l'educació infantil són:
CEIP Ballester Fandos
CEIP L'amistat
CEIP San Fernando
CEIP Sara Fernández
CEIP Forn d'Alcedo

Documentació i procés d'al·legacions

Disposeu de tota la documentació relativa a la proposta d'arranjament per al curs 2014/15 i el procés d'al·legacions al nostre web:
http://www.pv.ccoo.es/ensenanzapv/Arees:SOM_educacio,_SOM_ciutadania:Consells_Escolars_Municipals:543896--Ajust_o_arranjament_escolar_2014



dimecres, 6 de novembre de 2013

Recuperem drets, desgastem el seu poder, guanyem posicions

Els temps que vivim són d'agitació i de mobilització, perquè els atacs que s'estan llançant des de les classes econòmicament dirigents contra els nostres drets fonamentals i contra els serveis públics ens obliguen a posar en marxa tota la força que tenim com a classe treballadora organitzada.
Aquest atac es concreta a l'Estat Espanyol i al País Valencià amb una acció de govern despòtica del Partit Popular que compta amb majoria absoluta als parlaments d'aquests dos àmbits.
En especial, al món educatiu vivim el doble embat contra el model de servei públic (amb la retallada de la inversió) i contra un model educatiu integrador i compensador de desigualtats (amb les contrareformes educatives que busquen transformar l'educació en un be de consum i distinció social).

Així les coses, davant la convocatòria de vaga educativa del 24 d'octubre moltes són les persones que plantejaven a les assemblees i reunions de preparació i animació a la mobilització que pot ser fora inútil mirar de parar les retallades i les contrareformes i per tant la mobilització era poc oportuna o no era la millor proposta.
Contra aquesta idea de la ineficàcia de la mobilització davant un poder abusiu convé recordar la reflexió i la definició de guerra de posicions d'Antonio Gramsci "la guerra de moviment es transforma en una guerra de posició (...) la sòlida estructura de la democràcia moderna, tant com organitzacions de l'estat com en tant que complexos d'associacions en la societat civil, són per a l'art de la política el que les "trinxeres" i les fortificacions permanents del front són per a una guerra de posicions." [A. Gramsci, "cartes des de la presó"].
És a dir que l'objectiu buscat amb les nostres mobilitzacions, d'acord amb l'escenari en el qual ens movem, és guanyar posicions, o també, desgastar els que detenten el poder polític, o també, seure'ls a la taula a parlar i negociar, o també, fer-los recular, etc.

I si us semblava que explicar açò era complicat o que ningú no es planteja mobilitzar-se sols per millorar la seua possició, cal dir que la vaga del 24 d'octubre fou un èxit tant pel seguiment de treballadores i treballadors en vaga com per la comunitat educativa que va eixir en tromba al carrer; i que el desgast que ha suposat sobre la credibilitat de les propostes de Wert - i la política educativa del PP en general - ha estat més que notable.
Igualment val a dir que la rectificació de l'administració valenciana sobre la seua primera proposta de mantenir les retallades del Decret Vela a treballadores i treballadors públics i deixar de nou al professorat interí al carrer els mesos de juliol i agost, deixar al professorat funcionari sense cobrar la meitat dels seus sexennis i sense poder acreditar els nous, ara amb un anunciat Decret Moragues. Aquesta rectificació, ha estat possible gràcies a la força demostrada per l'organització de treballadores i treballadors al carrer. Aquesta ha estat també la força que s'ha posat damunt de la mesa de negociació i que ha permés l'Acord de Recuperació signat el passat 23 d'octubre que tancarà la destralada que Vela ens va aplicar i que la doctirna de la dreta neoliberal demanava consolidar.

És clar per tant, que les mobilitzacions estan donant els seus fruits, que la lluita està produint desgast en els abusons que ara detenten el poder a l'estat i a la nostra comunitat autònoma, que no ens han de moure de les posicions que avancem i que amb l'organització i esforç en la lluita de la ciutadania organitzada estem aconseguint fer-los recular i recuperar el nostres drets.

Anem pel bon camí, ara no podem defallir, SOM-HI!

dijous, 24 d’octubre de 2013

Piquets informatius i manifestacions per a la jornada de lluita 24 d’octubre al País Valencià


Vaga Educativa #24O: piquets i marxes del matí i manifestacions per la vesprada

Hui #24O està convocada una jornada de lluita contra la LOMCE i contra la política de retallades en educació. Estem convocades i convocats les treballadores i treballadors de l’educació arreu de l’estat i a tots els nivells educatius perquè l’accés a l’educació és un Dret Fonamental per a tota la ciutadania.
Per aquest motiu la vaga està convocada per moltes organitzacions cíviques i socials i volem que la nostra protesta siga visible i educativa. Per això, des de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV fem una crida a la comunitat educativa perquè participe als piquets informatius que es desplegaran al País Valencià i informem també de quins són i que podreu trobar presència de delegades i delegats permanents:

Lloc
Piquet
La Vall d’Uixó
12h. concentració a la P. Ajuntament
Castelló
Piquets informatius: 7.50 IES Penyagolosa > IES SOS Baynat (8.15h) > IES El Caminàs (8.30h) > CEIP Blasco Ibáñez (9h). Concentració a les 10.30h a la Plaça M. Agustina
Port de Sagunt
10h. Manifestació des de l’Albereda, Av. 9 d’Octubre, c/ Virgen de los Dolores, Av. Camp de Morvedre, Centre Cívic
Xirivella
Manifestació: 12h a la P. de l’Ajuntament
València
Manifestació d’estudiants a les 12h (Fac. Geografia i Història. Av. Blasco Ibáñez)
Malva-rosa
Piquet informatiu: 9.30 IES Isabel de Villena
Torrent
Manifestació a les 12h (Ajuntament)
Alcoi
8 a 12h Piquets a la Universitat. Concentració en la P. de Ferràndiz i Carbonell
Gandia
Concentració a les 12h a la Plaça Major
Dénia 
Manifestació 11:00h. Pla. Arxiduc Carles (dels autobusos)
Benidorm
Concentració 11.30h. P. Hispanitat (triangular)
Sant Vicent del Raspeig
Concentració 11h.  P. de l’Ajuntament
Alacant
Concentració 12h. P. de La Muntanyeta
Elda
Manifestació 12h. Av. Reina Sofia
Oriola
Manifestació 12:30h.
Elx
Concentració a les 11h (Ajuntament)



dilluns, 21 d’octubre de 2013

La ciutadania que lluita és la que educa #Vaga24O


Companyes i companys:

El proper dijous 24 d'octubre un gran nombre d'organitzacions socials i els sindicats relacionats amb l'àmbit educatiu hem convocat vaga. L'anomnem educativa perquè estan cridats a secundar-la, amb l'atur laboral, amb la no assistència a classe, amb el recolzament en les manifestacions, tota la comunitat educativa de tot l'estat i de tots els nivells de l'ensenyament; però també perquè defensem que amb la mobilització i amb la defensa dels drets fonamentals també ens eduquem els ciutadans i ciutadanes.

Aquesta vaga és contra la política econòmica consistent a retallar inversió pública per a atallar el dèficit i contra les contrareformes educatives que els governs de tall neoliberal i ultra-conservador ens volen imposar.

Afrontem un gravíssim problema: s'està duent a terme un atac contra l'Estat de Benestar, contra el petit avanç que vam poder conquistar aquests anys enrere. És un intent sense miraments, però amb terminis i estratègies definides per a desmuntar el model d'escola que tenim fins a aquests moments. L'escola que va partir d'un consens social molt ampli, del consens que va fer possible la construcció d'un estat de dret a partir d'un país que només era la caserna i el "pazo" d'uns pocs. Una escola que proposa la integració, l'educació en valors i drets humans i la igualtat d'oportunitats per a tota la ciutadania. La LOMCE pot arribar a ser llei, però serà solament dels elements més conservadors i amb el rebuig frontal de la comunitat educativa i de tots els sindicats docents.

A la vaga del 24 d'octubre, estem convocades totes les persones que treballen en tots els centres educatius, des d'educació infantil fins a la universitat, docents o no docents, col·lectius del guix, o del menjador o de les persones que treballen d'educadors, de manteniment, o de suport als centres. Perquè la política de retallades afecta a tots i totes amb els disminució de les beques universitàries, l'augment de les taxes, l'eliminació universal de les ajudes de llibres, la disminució de les ajudes de menjador i de transport, l'asfíxia financera de la universitat i, sobretot, amb l'intent de convertir l'educació en un producte de consum i un signe de distinció i classificació social.

En aquesta vaga, a més, és necessària la participació de totes i tots nosaltres perquè una educació integradora, igualitària i compensadora de desigualtats és l'única base sobre la qual es pot construir una societat justa i de dret i perquè per a superar aquesta crisi econòmica i financera necessitem més i millor educació.

Per l'educació, pels drets de la ciutadania, per un món millor i més just,el dijous deixarem el nostre treball i ens sumarem a les mobilitzacions en suport a totes les persones que segueixen creient i treballant per l'educació.
A la vaga, companyes i companys, i a la manifestació, per a aconseguir més i millor educació per a tota la ciutadania!


dimarts, 24 de setembre de 2013

#XarxaSolidaritat - Si estirem tots ella caurà

Aquesta és la lletra d'una cançó ben coneguda d'En Lluis Llach que ens parla d'una estaca i de la necessitats d'unir-nos contra els embats de l'opresió per tal de conquerir la llibertat que aquesta ens nega.

Aquesta és també la lletra que li podem posar a la lluita que el professorat de les illes balears està mantenint front als embats d'un govern autonòmic que es pretén dèspota il·lustrat i la única il·lustració que conneix són les de les imatges que decoren els seus propis pamflets electorals.
Aquestos embats van en la mateixa direcció que els iniciats pel Partit Popular a l'àmbit estatal i a les comunitats autònomes on governa i també en consonància amb els principis ideològics sobre educació de la dreta neoliberal dels països desenvolupats: privatització de l'educació per convertir-la en un be de consum i d'identificació del nivell social i, a l'àmbit més propi, castellanització de la història i la llengua dels diversos pobles que conformem l'estat espanyol.
La resposta valenta, clara i decidida del professorat de ses illes ha estat la convocatòria d'una vaga indefinida que es va iniciar el passat dilluns 16 de setembre i que a hores d'ara encara està viva a causa del menyspreu del govern balear per la veu i la voluntat de la ciutadania que lluita contra les contrareformes educatives i la ideologia manifestada a la LOMCE, tal i com es pot llegir a la taula reivindicativa del comité de vaga:
Però si alguna de les impossicions de Bauzà i la seua banda es pot identificar fàcilment amb l'estaca esmentada és l'intent de prohibir l'ensenyament en català a les xiquetes i xiquets educades i educats a les IIles, tal i com està promovent el PP amb la tramitació de la LOMCE, sota l'excusa d'augmentar les hores d'ensenyament en anglés i sota el nom, rimbombant i buit de significat, de TIL (Tractament Integrat de Llengües). Intent que també s'està duent a terme al nostre País Valencià amb el terme propi, i anàleg al de les Illes, de Plurilingüisme.
Per tant, com que la llengua pròpia és una senya d'identitat necessària per a la supervivència d'un poble i com que el dret a l'educació és garantia de que la classe treballadora pot accedir a ser la protagonista de la seua pròpia història estem convençudes i convençuts que "si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar" i que eixa 'ella' és la política educativa regressiva i classista del Partit Popular i que la música d'aquesta cançó l'està possant el porfessorat balear i totes aquelles persones que ens solidaritzem amb elles i continuem lluitant als nostres àmbits per l'accés de tota la ciutadania a més i millor educació.