dimecres, 19 de juny de 2013

Marea groga contra l'onada de retallades

Acaba un nou curs de retallades contra la classe treballadora

La mobilització continúa i la ciutadania lluita pel futur de l'educació

Continua la política de retallades en l'educació pública, tant en la universitat com en l'ensenyament obligatori. La denúncia de l'Acord de plantilles d'educació infantil i primària suposarà l'acomiadament de més de mil mestres. Mil treballadors i treballadores més poden anar també fora del sistema a causa dels augments de ràtios d'alumnat generalitzats que van implantar el curs passat a duo, amb el conseqüent minvament de qualitat, d'atenció i de drets que tindran els nostres "ciutadans baixets". En la universitat s'han produït acomiadaments del personal educatiu associat.

Aquestes retallades afectaran principalment aquells alumnes que requereixen més suport i atenció ja que a la reducció d'atenció educativa cal afegir la reducció dràstica en programes d'atenció i compensació educativa.
Entre la caricatura i la ironia cruel es debat també la concepció de Wert, Català i el mateix President Fabra de que l'augment de ratios i la disminució de personal de reforç educatiu no afectava la qualitat educativa, tal i com s'ha comprovat en el projecte de Batxillerat d'Excel·lència per al proper curs a l'IES núm. 1 de Xest. Per aconseguir un batxillerat excel·lent es rebaixarà la ratio de 40 a 30 alumnes i s'afegiran llocs a la plantilla docent. Miloora o no la qualitat educativa amb menys ratio i més professorat?

Les retallades generalitzades dels pressupostos de la Generalitat també embesteixen contra el sector de menors i de la dependència amb noves licitacions, baixes salarials temeràries, despenjament de conveni i inestabilitat per falta de perspectives futures. Els EROS en el sector de menors i dels centres que atenen a menors depenents s'han convertit en el pa de cada dia.
Volen també carregar-se l'escola de totes i tots: la Generalitat , després de la petició dels Ajuntaments de la Vall d'Uixó, València, Torrent i Elx, ha iniciat els passos per a permetre la cessió de sól públic per a la construcció de centres educatius privats. Canvia així, radicalment, el planejament educatiu públic i es renuncia a planificar. S'opta per construir els centres denominats d'"Iniciativa Social" per atendre les peticions d'alguns ajuntaments, centres que segueixen el model d'escolaritzar des d'educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius. Si a açò ho unim el decret de districte únic, el major atac contra l'escola pública està servit i motivat únicament per obeir una oligarquia depradadora.

En educació infantil, les ajudes contemplades en el programa estatal educa3 han desaparegut i el marró s'ha traslladat als ajuntaments que han d'afrontar en aquesta difícil situació tota la despesa. La Generalitat ha reduït sensiblement l'ajuda i el bo que donava a les famílies. L'ajuntament de València continua amb la seua  convocatòria del xec escolar intentant així paliar els efectes de la seua pròpia política de retallades que ens ha dut a passar de les 32 escoletes públiques i gratuïtes de la Generalitat a l'any 95, a les 33 que tenim ara mateix.

Especialment significatiu per les seues conseqüències per a la nostra identitat com a poble i pel valor de la nostra llengua com a factor de cohesió social és l'atac que la LOMCE i el Decret de Plurilingüisme de la Conselleria llancen contra el model de línies en valencià que fins ara aquesta sent el que millors resultats pedagògics aporta i que es basa en el consens unànime que va sustentar el nostre primer estatut d'autonomia.

La comunitat educativa però, no ha restat immòbil davant aquestos atacs neoliberals i s'ha organtizat mitjançant plataformes unitàries sectorials, comarcals i locals com a estratègia per fer front a aquestes retallades: La Cimera Social, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, la Plataforma per la Dependència, la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana  i la Aliança per un Sistema Públic de Serveis Socials en són un bon exemple.
Des de la FE CCOO PV també hem llançat la nostra marea groga contra l'onada de retallades que intenta ofegar l'educació com a dret fonamental de tota la ciutadana.
Resistim, amb participació i solidaritat de classe els embats de les contrareformes educatives, la revolució groga per l'educació ens crida a totes i a tots.



dijous, 6 de juny de 2013

La utilització mercantilista de l'educació: el cas de Sedaví

La Conselleria d’Educació ha decidit canviar el mapa escolar de l’educació primària a Sedaví sense consultar ni escoltar a la comunitat educativa ni a la ciutadania del municipi


Aquesta informació es va comunicar en primer lloc a la comissió d’escolarització municipal i després al Consell Escolar Municipal (CEM), el passat dilluns 3 de juny. La intenció manifesta de l’administració educativa era que la comunitat educativa de Sedaví es donar per assabentada i no pugués prendre part en la decisió i ni tan sols expressar la seua opinió al respecte.
La resposta, però, no s’ha fet esperar i el CEM es torna a reunir en sessió extraordinària el proper dilluns 10 de juny per elevar un informe tal i com es preceptiu i la Conselleria pretenia eludir. La qüestió ara no és solament si es cumpliran les passes legals sinó també si s’escoltarà la veu del poble.

Situació de la demanda de places i l’oferta escolar a Sedaví

A Sedaví hi ha actualment quatre escoles amb un total de cinc línies educatives que oferten un total de 133 vacants. La demanda actual és de 125 places i per tant existeixen més vacants que places demandes.
L’informe que es presentarà al Consell Escolar exposa ben a les clares aquesta situació:

CEIP V. Plà
(públic)
CEIP S. Clement
(públic)
CEIP Fernando Baixauli
(públic)
Col·legi Sedaví
(privat)
PPEV
(valencià)
PPEV
(valencià)
PPEC
(castellà)
PPEC
(castellà)
PPEC
(castellà)
Places ofertades
30
Places ofertades
24
Places ofertades
24
Places ofertades
25
Places ofertades
30

La demanda per modalitat lingüística en primera opció és de 88 places per a PPECi 37 per a PPEV i en opinió dels seus redactors les 9 sol·licituds no adscrites es podries recol·locar, com en anys anteriors, en les segons o terceres opcions de les famílies i, en algun cas, agafant la segona modalitat lingüística.

Una tàctica mercantilista

En aquest context, la titularitat del centre privat concertat s’ha adreçat a la Conselleria per sol·licitar l’ampliació a dues línies sota l’excusa que tenen més sol·licituds que places. Aquesta sol·licitud no ha de passar per la Comissió Provincial de Concerts, que és un òrgan participat per administració, patronal i sindicats, si no que, en ser relativa a l’augment d’unitats en una etapa ja concertada, és tramesa per la gerència del centre directament a l’administració educativa que pot aprovar o rebutjar la proposta d’acord amb els seus propis criteris.
L’administració ha optat per concedir la creació d’una nova unitat (de la qual el centre privat diu que ja la té construïda) i ha donat prioritat a la sol·licitud d’un titular d’un negoci privat per sobre de les demandes i necessitats de la comunitat educativa municipal.
Aquesta sembla una decisió basada en els criteris i prioritats empresarials exclusivament si valorem que les instal·lacions educatives actuals de Sedaví donen per a cubrir la demanda municipal de places i que l’administració educativa valenciana està retallant en drets laborals i serveis educatius a tot arreu mentre es permet el caprici de crear i subvencionar una unitat allà on no cal.

La demanda social i la participació de la ciutadania

A la vista de la seua decisió i del llenguatge emprat, sembla que la Conselleria està intentant aplicar criteris LOMCE per a la creació d’aquesta unitat i la seua concepció de “demanda social”, ja que la societat civil s’expressa en un estat de dret i un sistema democràtic en els seus òrgans de representació i no en el diàleg entre un gerent i l’administració basat únicament en la demanda d’une poques famílies. l lloc d’expressió de la demanda social i on existeix la participació democràtica per assolir aquest tipus de decisions és el Consell Escolar Municipal i per això és necessari que la Conselleria escolte i responga a les demandes que la comunitat educativa de Sedaví li exposa al seu informe i que aquest siga vinculant per al Consell, ja que actuar d’esquenes a la ciutadania és a més d’antidemocràtic una forma d’avançar en la ineficàcia educativa i les seues conseqüències.

Properes accions proposades per a la comunitat educativa de Sedaví

Dilluns 11 de juny a les 17.30h. CONCENTRACIÓ davant l’Ajuntament per exigir a la corporació municipal que trasllade l’informe i el rebuig a la creació de la unitat.

Dijous 13 de juny a les 18h. a l’Estació de Torrent-Avinguda MANIFESTACIÓ de la Plataforma d’Ensenyament Públic de l’Horta-Sud

Dissabte 15 de juny a les 18h. MANIFESTACIÓ Cimera Social i Plataforma Ensenyament Públic per una Europa més Social i Democràtica.

#AturemLaLOMCE   #SíPodem   #SOMciutadania   #SOMeducació