dimecres, 6 de novembre de 2013

Recuperem drets, desgastem el seu poder, guanyem posicions

Els temps que vivim són d'agitació i de mobilització, perquè els atacs que s'estan llançant des de les classes econòmicament dirigents contra els nostres drets fonamentals i contra els serveis públics ens obliguen a posar en marxa tota la força que tenim com a classe treballadora organitzada.
Aquest atac es concreta a l'Estat Espanyol i al País Valencià amb una acció de govern despòtica del Partit Popular que compta amb majoria absoluta als parlaments d'aquests dos àmbits.
En especial, al món educatiu vivim el doble embat contra el model de servei públic (amb la retallada de la inversió) i contra un model educatiu integrador i compensador de desigualtats (amb les contrareformes educatives que busquen transformar l'educació en un be de consum i distinció social).

Així les coses, davant la convocatòria de vaga educativa del 24 d'octubre moltes són les persones que plantejaven a les assemblees i reunions de preparació i animació a la mobilització que pot ser fora inútil mirar de parar les retallades i les contrareformes i per tant la mobilització era poc oportuna o no era la millor proposta.
Contra aquesta idea de la ineficàcia de la mobilització davant un poder abusiu convé recordar la reflexió i la definició de guerra de posicions d'Antonio Gramsci "la guerra de moviment es transforma en una guerra de posició (...) la sòlida estructura de la democràcia moderna, tant com organitzacions de l'estat com en tant que complexos d'associacions en la societat civil, són per a l'art de la política el que les "trinxeres" i les fortificacions permanents del front són per a una guerra de posicions." [A. Gramsci, "cartes des de la presó"].
És a dir que l'objectiu buscat amb les nostres mobilitzacions, d'acord amb l'escenari en el qual ens movem, és guanyar posicions, o també, desgastar els que detenten el poder polític, o també, seure'ls a la taula a parlar i negociar, o també, fer-los recular, etc.

I si us semblava que explicar açò era complicat o que ningú no es planteja mobilitzar-se sols per millorar la seua possició, cal dir que la vaga del 24 d'octubre fou un èxit tant pel seguiment de treballadores i treballadors en vaga com per la comunitat educativa que va eixir en tromba al carrer; i que el desgast que ha suposat sobre la credibilitat de les propostes de Wert - i la política educativa del PP en general - ha estat més que notable.
Igualment val a dir que la rectificació de l'administració valenciana sobre la seua primera proposta de mantenir les retallades del Decret Vela a treballadores i treballadors públics i deixar de nou al professorat interí al carrer els mesos de juliol i agost, deixar al professorat funcionari sense cobrar la meitat dels seus sexennis i sense poder acreditar els nous, ara amb un anunciat Decret Moragues. Aquesta rectificació, ha estat possible gràcies a la força demostrada per l'organització de treballadores i treballadors al carrer. Aquesta ha estat també la força que s'ha posat damunt de la mesa de negociació i que ha permés l'Acord de Recuperació signat el passat 23 d'octubre que tancarà la destralada que Vela ens va aplicar i que la doctirna de la dreta neoliberal demanava consolidar.

És clar per tant, que les mobilitzacions estan donant els seus fruits, que la lluita està produint desgast en els abusons que ara detenten el poder a l'estat i a la nostra comunitat autònoma, que no ens han de moure de les posicions que avancem i que amb l'organització i esforç en la lluita de la ciutadania organitzada estem aconseguint fer-los recular i recuperar el nostres drets.

Anem pel bon camí, ara no podem defallir, SOM-HI!