dimarts, 18 de febrer de 2014

Comentaris al PROJECTE D’ORDE per a l'autorització del PROJECTE LÍNGÜÍSTIC de centre


Manipulació política, fals plurilingüisme i ineficàcia educativa

Davant la proposta d'Ordre que l'administració educativa ha preparat per regular l'aplicació del seu projecte de plurilingüisme i específicament el disseny dels programes lingüístics dels centres, no hi cap l'elaboració d'esmenes o millores parcials del text. L'única opció pedagògicament i ciutadana coherent és demanar la seua retirada. 

Apuntem en aquesta entrada els motius pels quals considerem que aquest projecte d'Ordre tracta d'imposar la seua particular forma de manipulació política, el seu fals plurilingüisme i perquè serà ineficaç des d'un punt de vista educatiu.
Estem assistint amb aquesta iniciativa a una nova demostració de la voluntat del Partit Popular valencià de convertir la nostra llengua en una eina de confrontació política.
El nostre marc normatiu ja és precís i, tal com s’ha vist en les darreres sentències contràries a la planificació de l’administració educativa, defensa el dret a l’educació de les famílies.
Sembla clar, però, que el que s’està buscant és dotar a l’administració d’un marc jurídic que li permeta imposar impunement el seu disseny educatiu i lingüístic a la ciutadania.

Aquesta Ordre no servirà per a assolir l'objectiu de què l'alumnat tinga plenes competències en les dues llengües cooficials, ja que en el context d’una llengua majoritària i una llengua minoritzada, l’únic model d’ensenyament en llengües que ha demostrat que pot portar a la capacitació en les dues llengües és la immersió lingüística en la llengua minoritzada.

Pel que fa al seu articulat, lliga l'establiment de la llengua base als resultats de l'avaluació diagnòstica però no es concreta amb quin criteri ni finalitat serà emprat aquest resultat. Si el nivell de competència lingüística és més baix en una de les llengües, s’incrementarà el nombre d’hores en les quals es parla eixa llengua o es disminuirà? s’aplicarà el mateix criteri a les zones castellanoparlants?

El model de manipulació política i de falsa participació es fa explícit en el disseny de la consulta a les famílies. La forma més clara de mostrar l’opció lingüística pel que fa a l’educació dels fills és la petició que fan en matricular-los i els llocs de participació democràtica per definir quins són els programes lingüístics que ha d’oferir un centre o un municipi són els consells escolars de centre i municipals.
Però a més a més, la conselleria aconsellarà què s’ha de votar i no les associacions en defensa de l’ús del valencià, ni les universitats, ni els agents socials, ni el mateix consell escolar de centre.
I per si quedava alguna possibilitat de participació, la consulta no serà vinculant, serà sols l’excusa per imposar els designis de l’administració educativa.

Pel que fa al disseny pedagògic d'imposar una limitació del 30% del temps d'una assignatura en una llengua i la resta en altra o la distribució horària de llengües en infantil es trobem davant un apedaçat lingüístic o monstre de Frankenstein idiomàtic que no porta a assumir competències lingüístiques sinó a una batalla mental per evitar la confusió lèxica.
No hi ha cap proposta de model didàctic, ni pel que fa al moment ni pel que fa a la forma, per afrontar la immersió en una llengua estrangera. Tampoc hi ha hagut cap inversió ni planificació educativa per a la formació del professorat en aquest aspecte.

Cal afegir a més que els drets i objectius destacats a l’inici del projecte d'Ordre no tenen cap efecte sobre una part important dels centres sostinguts amb fons públics.

Especialment destacable és la poca o nul·la aposta per l’ensenyament en valencià de centres concertats als nuclis urbans més poblats. Aquesta política col·labora a la segregació de l’alumnat per opció lingüística i redueix la capacitat del sistema educatiu per aconseguir la capacitació lingüística de l’alumnat; totes dues coses en contra dels principis constitucionals i estatutaris. 

Per últim, la pretensió què els representants legals de l’alumnat comuniquen quina és la llengua habitual, valencià o castellà, del xiquet o xiqueta en el procediment de sol·licitud de plaça escolar sembla una proposta de la inquisició lingüística. És contrari als drets lingüístics bàsics interrogar sobre el nivell d’ús de qualsevol llengua (i no solament les cooficials) per imposar després una opció educativa o l'altra.

Podeu consultar el projecte d'Ordre i els comentaris en detall punxant AQUÍ