dimarts, 15 d’abril de 2014

La incitació a la violència contra les opinions disidents (i no estem parlant d'Ucraïna)

A la pàgina web oficial del Sistema Bolivarià de Comunicació i Informació [clica aquí per saber-ne més] es pot llegir una entrada titulada "Qué és el feixisme? (II)" [clica aquí per llegir-la completa] i en aquesta entrada hi ha aquesta descripció: (cita literal sense traducció):

EL FASCISMO Y LA VIOLENCIA
¿Qué tienen en común la Guerra Civil Española, la dictadura de Pinochet en Chile, la dictadura de la Junta Militar en Argentina o la guerra interna en Colombia? Pues, que todos estos nefastos episodios se desencadenaron a raíz de una victoria electoral de la izquierda en elecciones abiertas y democráticas o en escenarios en los que la victoria de la izquierda o líderes verdaderamente progresistas estaban cerca de consumarse.
En todos estos casos fueron siempre la derecha y la ultraderecha quienes, acostumbradas a ejercer el poder, desarrollaron mecanismos violentos para mantenerlo aun en contra de la voluntad de las mayorías.
En el caso de la Alemania nazi y la Italia de Mussolini, si bien la izquierda no fue derrocada por estos regímenes, igual se inició una brutal persecución contra toda la militancia socialista y comunista.

D'acord amb aquest punt de vista, la utilització de la violència com a mitjà per a imposar la voluntat de minories que no accepten les decisions democràtiques (i amb això volem dir respectuoses amb els drets humans i l'estat de dret) de les majories és clarament una actitud feixista.
Cartell inicial publicat per la CPI amb les sigles dels sindicats acusats d'assassins.
Aquesta reflexió inicial ve al cas per un parell de cartells que ha publicat la Coordinadora del Professorat Interí - CPI - un grupet al que no se li coneixen ni estatuts, ni interlocutors, ni entitat social o fiscal. En aquestos cartells, a les organitzacions sindicals que van signar l'acord d'interins de 2013 se'ls acusa de traïció i d'assassinar al professorat interí, per part de la mateixa gent que escridassava i colpejava les persones representants de treballadores i treballadors que no estaven d'acord amb el seu rebuig a l'acord.
Explicació del canvi en el cartell i denominació de la defensa jurídica del estat de dret com "amenaça"
Aquest cartell amb les sigles dels sindicats a les motxilles dels assassins, ha estat substituit per un altre on sols hi figura la llegenda "acord d'interins", però la CPI no s'estalvia, al seu web, d'afegir un comentari per deixar clar a qui s'està referint amb la metàfora visual. Us convidem a valorar, si llegiu aquesta entrada, si qualificar d'amenaça la decisió d'un sindicat de recórrer a la justícia en defensa del seu dret d'associació i d'evitar la incitació a la violència és també una actitud violenta i feixista; nosaltres ho tenim clar.
La utilització d'aquestos cartells i d'aquest llenguatge incitador a la violència contra les organitzacions legals i que representen a la majoria de treballadores i treballadors és, en conclusió, una actitud feixista i seria d'agrair la rectificació total i explícita respecta d'aquest línia política seguida per la CPI i les organitzacions que els hi donen suport sense qüestionar-ho.

Mentrestant, fem una crida a denunciar aquesta actitud i comportaments a tots els foros de participació cívica, social i democràtica on estigueu. La defensa dels drets humans i la dels drets laborals no començaren ahir, i de moment i per molts anys aquesta lluita continua.

"Ni nos domaron,
ni nos doblaron,
ni nos van a domesticar"
Marcelino Camacho