dijous, 8 de maig de 2014

Si la FP dual és la resposta, quina era la pregunta?

COL.LABORACIÓ de Nieves Botella [@Nievesbotella1], delegada permanent de la FE CCOO PV i assistent a les jornades de la UCEV sobre FP Dual.


El passat mes d'abril, es va celebrar a València unes jornades sobre la Formació Professional Dual (FPD) organitzades per la Unió de Cooperatives d´Ensenyament Valencianes (UCEV). L'objectiu de les jornades ha estat el de reflexionar sobre la seua aplicació al País Valencià, i conèixer el que s'està fent en altres territoris de l’estat. És una més entre les nombroses trobades dutes a terme pels diferents agents implicats en aquest projecte: empreses, sindicats, centres educatius, administració, agents de desenvolupament local, etc. Però també ha sigut una més de les nombroses trobades on CCOO ha pogut constatar que importar models reeixits sense analitzar les diferències culturals, socials, econòmiques, i en definitiva estructurals dels contextos on es desenvolupen i on es pretenen encaixar, és una grandíssima equivocació.
Des de CCOO PV hem participat en el desenvolupament d'un model Dual amb propostes per a evitar la precarització i la destrucció de l'ocupació existent. D'altra banda, l'administració pretén vendre la FP Dual com a vehicle per a facilitar la inserció laboral dels més joves incrementant la vinculació i corresponsabilitat del teixit empresarial sense aportar la part d'impuls econòmic necessari per a açò.

Els centres educatius i també la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, des que al novembre de l'any 2012 es va publicar el Reial Decret on s'establien les bases de la FP Dual, ens vam posar a la feina per a encarar aquest nou repte. Ja intuíem possibles inconvenients, però en eixe moment estàvem especialment concentrats en mirar de resoldre els problemes que portava la seua implantació en els centres. El que no sabíem encara era que el vertader problema no estava en la gran burocràcia que generava, o en els importants esforços que calia realitzar per a encaixar les exigències de curriculums i calendaris entre empresa i centre educatiu (per mostrar alguns dels múltiples inconvenients que està suposant la implantació del model). El vertader problema estava per arribar, i no perquè CCOO PV i les patronals no ho havien assenyalat des del primer moment i no és un altre que la gran dificultat que suposa signar contractes de formació o aconseguir beques per als alumnes. El problema cabdal radica en què no tenim la tercera pota que sustentarà el model: creiem que el problema està en la idiosincràsia del nostre teixit productiu, que l'oferta de titulacions i les demandes de les empreses no estan acompassades, que en aquests moments no hi ha creixement productiu, que la grandària de les empreses del País Valencià no és el que demanda la FP Dual, què hi ha una falta de cultura formativa en les empreses i que les empreses no s'involucren perquè no creuen en un sistema educatiu en constant canvi.

Sabem que és prompte per a poder valorar la seua implantació i el seu futur, però comencem a veure que solament tindrà èxit en aquells territoris on les empreses siguen els qui demanden la FP Dual perquè la necessiten, i no en aquells on l'administració la vol utilitzar com a resposta al problema de l’elevada taxa d'atur juvenil, en lloc d’afrontar-lo amb polítiques econòmiques i socials més efectives.
Les jornades de la UCEV són no solament molt útils, sinó també molt necessàries perquè constitueixen el fòrum des del qual fer visibles tots els interrogants plantejats i per venir, però sobretot, per a adonar-nos que al País Valencià, la dual no és la resposta.