divendres, 27 de febrer de 2015

Temaris per a professorat i càtedres d'ensenyaments artístics: ens interessa la teua opinió


Temaris per a les proves d'accés a professorat o càtedres d'Ensenyaments Artístics: periode d'al·legacions

Divendres 20 de febrer es va reunir la permanent del Consell Superior d’Ensenyaments Artístiques a nivell estatal, de la que és membre la FE CCOO. En eixa sessió s’han tractat com punts d’ordre del dia els esborranys de temaris per als cossos que imparteixen docència en els ensenyaments artístics, tant els professionals com els superiors.

En eixa sessió s’ha establert un termini d’un mes per a presentar al·legacions. Per tal de poder recollir totes les vostres propostes i fer-les arribar als representants de FE CCOO, feu-nos arribar les esmenes que considereu fins al dia 12 de març de 2015.

Aquest 2015 la Conselleria d’Educació no ha convocat places per al Cos de Professorat de Música i Arts Escèniques, però els temaris seran els que estaran en vigor per a posteriors convocatòries.
I en el cas del Cos de Catedràtics i Catedràtiques de Música i Arts Escèniques, la FE CCOO PV farà les esmenes als temaris, però ha demanat l’acumulació de l’oferta de les 10 places prevista per a 2015 per al 2016 per tal de no generar una situació d’indefensió als i les aspirants i poder preparar una oposició amb garanties

Podeu consultar la proposta de Temaris clicant sobre els enllaços següents:

Les places i procediments per a cobrir als conservatoris superiors de dansa i música del País Valencià

L'ISEACV (Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana) proposa un porcediment per a cobrir les places, avui quasi totes en precari, dels Conservatoris Superiors i des de la FE CCOO PV la valorem com a positiva sempre que durant tot el procés de negociació es mantinga la transparència i participació que aquests procediments requereixen.

La proposta de l’ISEACV té dues línies fonamentals:
1) Cobrir aquestes places amb trasllats, accés a càtedra i ingrés lliure.
2) Que les places destinades a cadascun d'aquests processos siguen "grosso modo": 

2.a) trasllats per a les especialitats del cos de professors
2.b) accés a càtedra per a les places ocupades en comissió de serveis
2.c) ingrés lliure per concurs-oposició per a les places ocupades per professorat interí i que són estructurals

Els motius pels quals veiem positivament aquests criteris els podeu llegir clicant sobre el títol de l'enllaç:

En el cas de les oposicions lliures, la nostra proposta és que totes les places estructurals actualment ocupades per professorat interí siguen convocades per oposició de lliure accés (almenys el 90%). Les convocatòries han de ser sostingudes i planificades en el temps: al llarg d'una legislatura, per exemple.
L'actual acord d'interins regula les borses, no les oposicions. De totes maneres, aquest any sortirien 10 places i CCOO PV hem demanat que s'ajorne per a noves legislatures (amb un possible nou acord; podeu veure i col·laborar en les propostes).

....................
Si valoreu que és interessant realitzar una assemblea al vostre centre en relació a aquest o qualsevol altre tema d’interès sindical envia un correu a epublica-ensenyament@pv.ccoo.es i concretarem la data.
Esperem les vostres aportacions         

dijous, 26 de febrer de 2015

Què passa en els conservatoris superiors?


D’on venim?
Venim de l'oblit, la desídia i l'ajornament. Des de 1990 no s'han convocat oposicions per al cos equivalent al de catedràtics de Música i Arts Escèniques. “No hi ha mal que cent anys dure ni cos que ho resistisca”. Però els professors de conservatori han resistit en silenci i amb resignació, veient com la seua promoció professional quedava estancada durant lustres. Els catedràtics supervivents d'altres èpoques s'han anat extingint i les vacants han sigut cobertes per interins i professors en comissions de serveis, traslladant la inestabilitat a les plantilles dels seus centres de procedència.

Per què no s'han convocat càtedres de conservatori durant 25 anys?
El bloqueig de les càtedres es degut a la successió de les reformes interminables que ha patit en aquests anys el sistema educatiu. Les conseqüències estan sent dramàtiques en tots els nivells de l'ensenyament, però especialment en els ensenyaments artístics. Abans de concloure uns processos es van iniciar uns altres, deixant innombrables buits i contradiccions. La falta de previsió, la indecisió i els retards han engrandit el caos. “A gos flac, tot són puces”.

On estem ara?
En 2007 es va regular l'últim sistema d'ingrés i accés als cossos docents. A les càtedres de conservatori es pot accedir per promoció interna (per concurs de mèrits entre el professorat) o per ingrés lliure (per concurs-oposició). Malgrat ser un cos estatal, les convocatòries són a càrrec de les diferents comunitats autònomes, la qual cosa obliga a una coordinació estatal si no es vol que es generen desigualtats davant la llei o el dret al treball.

Què ha canviat?
“Al seu temps maduren els raïms” i l'any passat Astúries va convocar 43 càtedres de conservatori. El rebuig ha estat total en el Conservatori d'Oviedo, on veuen amb temor l'efecte ‘crida’ en tot l'Estat. Recíprocament, en altres comunitats autònomes hi ha preocupació perquè els qui accedeixen al cos a Astúries puguen traslladar-se, abans o després, als seus centres. Andalusia, València i Canàries estudien la possibilitat de realitzar pròximes convocatòries. “Al meló madur, tots li ensumen el cul”.

Quin és el futur dels conservatoris superiors?
Els conservatoris s'han incorporat a l'Espai Europeu de l'Educació Superior i ofereixen títols idèntics en rang i drets als de qualsevol grau universitaris (Nivell 2 MECES). Universitats i centres privats competeixen ara per aquests estudis dins del mateix espai. Els conservatoris tenen davant si reptes que exigeixen inversió en plantilles estables, recerca i innovació. Abans o després s’hauran d'incorporar al sistema universitari. “Qui s’encanta no les tasta”.

Van a exigir el doctorat?
Per a accedir a les càtedres, cal “acreditar la formació i capacitat de tutela en les recerques pròpies dels ensenyaments artístics”. Astúries exigeix demostrar-ho amb un màster “universitari”, un diploma d'estudis avançats o un doctorat. L'alternativa no deixa de ser paradoxal, atès que amb prou feina s'han començat a oferir aquests estudis als músics. Els qui els posseïsquen, serà en altres camps afins, com a pedagogia, musicologia o història. Abans d'imposar aquests requisits, les administracions educatives han d'impulsar la seua implantació, per a “no demanar la lluna en un cove”.

Hem de paralitzar les càtedres?
Hi ha veus que demanen la paralització de les càtedres. Els anys de retard han generat malestar i interessos contraposats i el marc legal és insatisfactori. Així i tot, potser convé aprofitar-ho per a començar a desbloquejar la situació. Retardar els processos solament suposara posposar i accentuar els conflictes; la vulnerabilitat del col·lectiu docent i dels conservatoris és molt alta. “Més val tard, que mai!”. I, en qualsevol cas, el meló ja s'ha obert a Astúries.

Què podem fer?
Les administracions educatives solament podran trobar les millors solucions si aposten pel debat democràtic, la participació, la negociació, la transparència, la solidaritat, la justícia i el ben comú. “A grans mals, grans remeis”. Convindria escalonar i coordinar les convocatòries en les diferents autonomies, tant lliures com d'accés, considerant la seua repercussió sobre tota la xarxa estatal. Encara que abans que les respostes, hem de cercar un mètode de treball i un llenguatge comú. L'objectiu més immediat és obrir processos que permeten situar al professorat en l'actual espai legal, per a no seguir navegant als llimbs. “El millor camí, és el més curt”.

Un recurs paralitza les càtedres d'Astúries
Un jutjat del contenciós-administratiu ha paralitzat cautelarment la convocatòria d'accés a les càtedres del conservatori a Astúries el passat 12 de febrer. Ha estat a instàncies d’ANPE, encara que també han recorregut la convocatòria FETE UGT, CSI-F i algun particular. L'oferta pública d'ocupació va ser publicada el 18 de març de 2014. La convocatòria, que va aparèixer en el Butlletí Oficial del Principat d'Astúries el 20 de novembre, va establir com a requisit específic estar en possessió d'un doctorat, un màster o un diploma d'estudis avançats. Molt pocs dels candidats compleixen amb aquesta exigència. El 6 de febrer el Parlament d'Astúries va aprovar una moció sol·licitant la paralització de la convocatòria.

Andalusia retira les càtedres de conservatori
El 10 de novembre de 2014, Andalusia va anunciar una oferta pública d'ocupació amb 175 places del cos de catedràtics de Música i Arts Escèniques, i va iniciar converses amb els representants del professorat per a negociar les condicions. Un col·lectiu de doctors ha constituït una associació per a sol·licitar que s'impose com a requisit el títol de doctor. D'altra banda, l'Associació en Defensa dels Ensenyaments Artístics (ADEA) ha demanat el contrari i que s'instauren exercicis pràctics per a l'accés a càtedres, encaminats a demostrar el nivell artístic. Davant la polèmica, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport d'Andalusia va anunciar el passat 29 de gener que paralitzava la convocatòria.

Dos camins i una meta
El Reial Decret 276/2006 estableix dos mecanismes per a obtenir una càtedra de conservatori: per torn lliure (ingrés amb concurs-oposició) o per promoció interna (accés per concurs de mèrits). El torn lliure consta d'una oposició dividida en diverses parts, com en Secundària: prova pràctica, desenvolupament escrit d'un tema sortejat, presentació d'una programació i exposició d'una unitat didàctica. L'accés consta de concurs en el qual es valoren la formació acadèmica, l'experiència prèvia i altres mèrits. És una fórmula de promoció interna reservada a professors que tinguen almenys vuit anys d'antiguitat i que, en el seu moment, van superar les corresponents proves. Els requisits de titulació són iguals en tots dos casos.

Adaptat a la situació del País Valencià a partir d’un text de Víctor Pliego de Andrés 

Catedràtic d’Història de la Música i representant de la FE CCOO al CSEA (Consell Superior d’Ensenyaments Artístics)

dimarts, 24 de febrer de 2015

La participació com a eina de lluita sindical

Consulta sobre propostes de millora per al professorat interí

Davant la necessària constitució d’un nou govern a partir del resultat de les eleccions autonòmiques del mes de maig i davant la possibilitat – esperada, desitjada i treballada – de que aquest nou govern supose un canvi en la política educativa i també en la inversió pública, des de la FE CCOO PV estem treballant per a que aquest canvi siga el més efectiu i possible per tal de recuperar allò que les retallades neoliberals i neoconservadores ens han anat llevant i també per construir l’educació que volem.
La recuperació i les millores han de suposar també, d’acord amb el nostre model sindical, la negociació de nous acords relatius al model educatiu i a les relacions laborals.

Des de l’educació pública hem signat acords que recuperaven part dels drets retallats com els que afecten al cobrament dels sexennis o a una part de la paga extraordinària espoliada al 2012; hem signat l’acord del professorat interí de 2013 que defensava el col·lectiu de l’amenaça de destrucció de les borses de treball i hi ha àmbits en els quals queda molta feina per fer i drets que recuperar o millorar com en el cas de les hores lectives, les plantilles, l’oferta d’ocupació pública, etc.
Sobre tots aquestos temes volem consultar a les persones que treballem a l’educació i hem començat per demanar al professorat interí quines serien les principals línies d’un nou acord assolit amb un nou govern.
Per fer possible aquesta participació hem traslladat a la nostra afiliació un qüestionari [podeu conèixer les preguntes clicant aquí], que després es treballarà en assemblees obertes.

El nostre convenciment de que la nostra força i tasca negociadora va servir per aturar l’atac de l’Administració amb la intenció de destruir qualsevol continuïtat a les borses de treball s’ha vist reforçat amb la imposició d’eixe model a altres comunitats autònomes i amb la petició de l’únic sindicat no signant de l’Acord de 3 d’abril de 2013 de què no el denunciem ja que l’Administració no té voluntat de millorar-lo sinó d’imposar el decretàs anunciat si se’ls presenta l’oportunitat.
Aquesta situació solament millorarà amb un canvi de govern autonómic i si aquesta nova administració educativa seu a negociar un nou acord.
Valorem, en canvi, que organitzar una mobilització que es limita a anunciar com de mal està el món i renuncia a fer propostes que el milloren és en realitat una estratègia desmobilitzadora.
Aquesta convocatòria no conté cap proposta per recuperar drets laborals o transformar les relacions laborals
En definitiva, perquè les condicions laborals es poden millorar i perquè la mobilització i la negociació serveixen per aconseguir avanços a l’àmbit laboral, CCOO PV us demana participació al qüestionari i a les assemblees per a l’elaboració de les propostes als partits polítics per poder lluitar amb tots els nostres recursos per a que siguen una realitat amb el canvi polític que estem buscant provocar.

llegiu també:

dimecres, 11 de febrer de 2015

Rebuig a l'avaluació LOMCE a primària

La FE CCOO rebutja el disseny d'avaluacions de tercer i de sisé de primària que imposa la LOMCE

Al Consell Escolar de l'Estat es va presentar fa dues setmanes el projecte de disseny d'aquest avaluacions i la FE CCOO va pronunciar un vot particular de rebuig basat en les següents consideracions:
(1) Estem en contra de l'enfocament i funcionalitat de l'avaluació del sistema educatiu imposada per la LOMCE.
(2) Se li dona més importància a l'avaluació sumativa i finalista que a la continua i formativa
(3) L'avaluació de 6é s'emprarà per a legitimar la intervenció de l'Adminsitració educativa als centres en funció dels resultats en una prova i no per les seues necessitats d'atenció educativa.
(4) Identifica compència lingüística i científica i tecnológica amb dues assignatures: llengua i literatura castellana i matemàtiques. D'aquesta forma elimina la possibilitat d'avaluar aquestes competències i devalua el seu valor pedagògic. Amb aquesta identificació a més, redueix l'avaluació de les competències lingüístiques a les competències en una sola llengua, deixant de banda les altres llengües oficials i també les estrangeres.
(5) Si l'avaluació no afecta a la promoció de l'alumnat i solament té caràcter orientador, no cal que s'incorpore oficialment al seu expedient.

En resum, una imposició que servirà per establir un rànquing de centres per segregar millora l'alumnat i que menysprea l'aprenentatge de competències i es centra en ensenyar a treure bones notes en dues assignatures.

Podeu llegir el text del vot particular punxant al text de baix:







 

dilluns, 2 de febrer de 2015

Competències educatives imposades per un govern incompetent

Comentaris a l'Ordre sobre competències, continguts i criteris d'avaluació de la LOMCE

Ja està publicada l'Ordre ECD/65/2015 que descriu les relacions entre les competències, continguts i criteris d'avaluació de l'educació primària, ESO i Batxillerat (cf. BOE del 29/01/2015)

Aquesta Ordre en realitat no descriu les relacions que anuncia si no que es dedica, seguint l'estratègia de la LOMCE en general, a dir que el professorat haurà d'establir aquestes relacions. Així es veu a alguns exemples:
7.2. Han de establecerse las relaciones de los estándares de aprendizaje evaluables con las competencias a las que contribuyen, para lograr la evaluación de los niveles de desempeño competenciales alcanzados por el alumnado.
7.5. El profesorado establecerá las medidas que sean necesarias para garantizar que la evaluación del grado de dominio de las competencias del alumnado con discapacidad se realice de acuerdo con los principios de no discriminación y accesibilidad y diseño universal.
7.6. El profesorado debe utilizar procedimientos de evaluación variados para facilitar la evaluación del alumnado como parte integral del proceso de enseñanza y aprendizaje, y como una herramienta esencial para mejorar la calidad de la educación.
En resum, molt de manar i gens de recolzament legislatiu ni cap descripció de relacions de les que anuncia el títol.
Cal recordar que el currículum marcat per la LOMCE per a primària (Reial Decret 126/2014) sí marcava les relacions entre continguts i criteris d'avaluació per a cada assignatura. D'aquesta forma demostra el Ministeri d'Educació en quin grau d'interés considera la definició de competències. Caldrà veure si a l'Ordre relativa a les seues avaluacions de rànquing es descriuen aquestes competències i com.
Igualment difús i poc compromès resulta l'Annex II on es pretenen marcar "Orientacions per facilitar el desenvolupament d'estratègies metodològiques que permeten treballar per competències a l'aula".
Val a dir que sorpren aquest interès pels grans principis metodològics en una Ordre que en principi té un perfil tècnic i el seu oblit a la  descripció del currículum i a la mateixa llei. Però és solament una sorpresa inicial ja que el text no aporta més que alguna col·lecció de perogrullades com ara:
"Los métodos didácticos han de elegirse en función de lo que se sabe que es óptimo para alcanzar las metas propuestas" o "Para potenciar la motivación por el aprendizaje de competencias se requieren, además, metodologías activas y contextualizadas".
Això no implica que la Ordre explicite o done idea de com es concreten aquestos principis o relacionen amb el currículum si no que de nou a l'Annex es delega en el professorat aquesta tasca: "Asimismo, con el propósito de mantener la motivación por aprender es necesario que los profesores procuren todo tipo de ayudas" o "El profesorado debe implicarse en la elaboración y diseño de diferentes tipos de materiales, adaptados a los distintos niveles y a los diferentes estilos y ritmos de aprendizaje de los alumnos y alumnas, con el objeto de atender a la diversidad en el aula y personalizar los procesos de construcción de los aprendizajes."
Per acabar, es pot destacar que la major concreció trobada en aquest text es refereix a la metodologia seguida per avaluar i ens adreça a l'ús del portfoli o, si voleu, a endresar tota la informació de cada alumna i alumne en una carpeta individual. Una mostra més de com de buida de contingut pedagògic i mancada de desenvolupament legal d'ajuda al professorat i a l'alumnat estaà aquest Llei (falsament Orgànica) de (falsament Millora) de l'Educació.