dijous, 26 de febrer de 2015

Què passa en els conservatoris superiors?


D’on venim?
Venim de l'oblit, la desídia i l'ajornament. Des de 1990 no s'han convocat oposicions per al cos equivalent al de catedràtics de Música i Arts Escèniques. “No hi ha mal que cent anys dure ni cos que ho resistisca”. Però els professors de conservatori han resistit en silenci i amb resignació, veient com la seua promoció professional quedava estancada durant lustres. Els catedràtics supervivents d'altres èpoques s'han anat extingint i les vacants han sigut cobertes per interins i professors en comissions de serveis, traslladant la inestabilitat a les plantilles dels seus centres de procedència.

Per què no s'han convocat càtedres de conservatori durant 25 anys?
El bloqueig de les càtedres es degut a la successió de les reformes interminables que ha patit en aquests anys el sistema educatiu. Les conseqüències estan sent dramàtiques en tots els nivells de l'ensenyament, però especialment en els ensenyaments artístics. Abans de concloure uns processos es van iniciar uns altres, deixant innombrables buits i contradiccions. La falta de previsió, la indecisió i els retards han engrandit el caos. “A gos flac, tot són puces”.

On estem ara?
En 2007 es va regular l'últim sistema d'ingrés i accés als cossos docents. A les càtedres de conservatori es pot accedir per promoció interna (per concurs de mèrits entre el professorat) o per ingrés lliure (per concurs-oposició). Malgrat ser un cos estatal, les convocatòries són a càrrec de les diferents comunitats autònomes, la qual cosa obliga a una coordinació estatal si no es vol que es generen desigualtats davant la llei o el dret al treball.

Què ha canviat?
“Al seu temps maduren els raïms” i l'any passat Astúries va convocar 43 càtedres de conservatori. El rebuig ha estat total en el Conservatori d'Oviedo, on veuen amb temor l'efecte ‘crida’ en tot l'Estat. Recíprocament, en altres comunitats autònomes hi ha preocupació perquè els qui accedeixen al cos a Astúries puguen traslladar-se, abans o després, als seus centres. Andalusia, València i Canàries estudien la possibilitat de realitzar pròximes convocatòries. “Al meló madur, tots li ensumen el cul”.

Quin és el futur dels conservatoris superiors?
Els conservatoris s'han incorporat a l'Espai Europeu de l'Educació Superior i ofereixen títols idèntics en rang i drets als de qualsevol grau universitaris (Nivell 2 MECES). Universitats i centres privats competeixen ara per aquests estudis dins del mateix espai. Els conservatoris tenen davant si reptes que exigeixen inversió en plantilles estables, recerca i innovació. Abans o després s’hauran d'incorporar al sistema universitari. “Qui s’encanta no les tasta”.

Van a exigir el doctorat?
Per a accedir a les càtedres, cal “acreditar la formació i capacitat de tutela en les recerques pròpies dels ensenyaments artístics”. Astúries exigeix demostrar-ho amb un màster “universitari”, un diploma d'estudis avançats o un doctorat. L'alternativa no deixa de ser paradoxal, atès que amb prou feina s'han començat a oferir aquests estudis als músics. Els qui els posseïsquen, serà en altres camps afins, com a pedagogia, musicologia o història. Abans d'imposar aquests requisits, les administracions educatives han d'impulsar la seua implantació, per a “no demanar la lluna en un cove”.

Hem de paralitzar les càtedres?
Hi ha veus que demanen la paralització de les càtedres. Els anys de retard han generat malestar i interessos contraposats i el marc legal és insatisfactori. Així i tot, potser convé aprofitar-ho per a començar a desbloquejar la situació. Retardar els processos solament suposara posposar i accentuar els conflictes; la vulnerabilitat del col·lectiu docent i dels conservatoris és molt alta. “Més val tard, que mai!”. I, en qualsevol cas, el meló ja s'ha obert a Astúries.

Què podem fer?
Les administracions educatives solament podran trobar les millors solucions si aposten pel debat democràtic, la participació, la negociació, la transparència, la solidaritat, la justícia i el ben comú. “A grans mals, grans remeis”. Convindria escalonar i coordinar les convocatòries en les diferents autonomies, tant lliures com d'accés, considerant la seua repercussió sobre tota la xarxa estatal. Encara que abans que les respostes, hem de cercar un mètode de treball i un llenguatge comú. L'objectiu més immediat és obrir processos que permeten situar al professorat en l'actual espai legal, per a no seguir navegant als llimbs. “El millor camí, és el més curt”.

Un recurs paralitza les càtedres d'Astúries
Un jutjat del contenciós-administratiu ha paralitzat cautelarment la convocatòria d'accés a les càtedres del conservatori a Astúries el passat 12 de febrer. Ha estat a instàncies d’ANPE, encara que també han recorregut la convocatòria FETE UGT, CSI-F i algun particular. L'oferta pública d'ocupació va ser publicada el 18 de març de 2014. La convocatòria, que va aparèixer en el Butlletí Oficial del Principat d'Astúries el 20 de novembre, va establir com a requisit específic estar en possessió d'un doctorat, un màster o un diploma d'estudis avançats. Molt pocs dels candidats compleixen amb aquesta exigència. El 6 de febrer el Parlament d'Astúries va aprovar una moció sol·licitant la paralització de la convocatòria.

Andalusia retira les càtedres de conservatori
El 10 de novembre de 2014, Andalusia va anunciar una oferta pública d'ocupació amb 175 places del cos de catedràtics de Música i Arts Escèniques, i va iniciar converses amb els representants del professorat per a negociar les condicions. Un col·lectiu de doctors ha constituït una associació per a sol·licitar que s'impose com a requisit el títol de doctor. D'altra banda, l'Associació en Defensa dels Ensenyaments Artístics (ADEA) ha demanat el contrari i que s'instauren exercicis pràctics per a l'accés a càtedres, encaminats a demostrar el nivell artístic. Davant la polèmica, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport d'Andalusia va anunciar el passat 29 de gener que paralitzava la convocatòria.

Dos camins i una meta
El Reial Decret 276/2006 estableix dos mecanismes per a obtenir una càtedra de conservatori: per torn lliure (ingrés amb concurs-oposició) o per promoció interna (accés per concurs de mèrits). El torn lliure consta d'una oposició dividida en diverses parts, com en Secundària: prova pràctica, desenvolupament escrit d'un tema sortejat, presentació d'una programació i exposició d'una unitat didàctica. L'accés consta de concurs en el qual es valoren la formació acadèmica, l'experiència prèvia i altres mèrits. És una fórmula de promoció interna reservada a professors que tinguen almenys vuit anys d'antiguitat i que, en el seu moment, van superar les corresponents proves. Els requisits de titulació són iguals en tots dos casos.

Adaptat a la situació del País Valencià a partir d’un text de Víctor Pliego de Andrés 

Catedràtic d’Història de la Música i representant de la FE CCOO al CSEA (Consell Superior d’Ensenyaments Artístics)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada