dimecres, 23 de març de 2016

Recomanació de la FE CCOO PV davant l’ordre que regula les condicions i el procediment de sol•licitud i autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar



La FE CCOO PV com a força sindical i organització que vetlla per les millors condicions laborals possibles del professorat considera positiva la proposta d’una ordre que possibilite una demanda que s’ha manifestat de forma reiterada per bona part del col·lectiu de treballadors i treballadores. Més si cap quan és necessària una actualització d’una regulació horària que amb el temps s’ha quedat obsoleta i que tampoc respon de manera actual a les necessitats de conciliació laboral de moltes famílies.
En aquesta proposta de regulació i la seua corresponent negociació veiem la voluntat del nostre govern de millorar les condicions laborals emprant una certa flexibilització sense deixar de vetllar per a la millor organització possible del sistema educatiu.

En eixe sentit volem manifestar la nostra voluntat de contribuir a millorar aquest sistema. Des del nostre compromís amb la societat que representem a través dels nostres treballadors i treballadores, dels nostres afiliats i afiliades tant del sector del professorat com d’altres àmbits laborals, perquè entenem que el sistema educatiu és el major agent de cohesió social, la millor eina per a lluitar contra la fractura social, contra l’esquerda digital i cultural que en res ajuda a construir una societat més justa, més solidària, més igualitària.
L’experiència desenvolupada en els centres de compensació educativa que han aplicat de manera experimental la jornada escolar amb horari lectiu matinal i vesprada organitzada amb activitats complementàries ha estat força positiva malgrat que amb l’aplicació d’aquesta han sorgit força problemes de gestió, coordinació d’informació, reglamentació i assignació de responsabilitats específiques, qüestions que impliquen el detall del funcionament del dia a dia i la qualitat en que es desenvolupa el servei, qüestions que resulten determinants en els centres públics.

Dit això és necessari recordar la implicació social i la responsabilitat moral i ètica que el professorat tenim davant de les nostres comunitats, eixa responsabilitat i preocupació per els nostres infants que des de sempre ha caracteritzat la nostra professió, la que protagonitzaven tots eixos mestres que ens marcaren en la nostra infància, eixa responsabilitat que en aplicar-la ens aporta la consideració i valoració social que ens correspon en tant i en quan la nostra preocupació pels nostres alumnes sempre va més enllà del moment en que el rellotge marca l’hora d’eixir de l’escola.
Es per això que pensem que és necessari obrir aquest debat i per això pensem que deuríem tindre temps per a pensar al voltant d’aquesta proposta. No precipitar una regulació normativa que necessita major concreció, millor i més allargat debat per a trobar la implicació i consens de tots els sectors de la comunitat educativa. Per a buscar solucions i accions polítiques transversals, globals i flexibles en les que es formulen les necessitats de temps escolars de manera conjunta de les necessitats de l’alumnat en el seu temps social.
Per altra banda som conscients que aquesta proposta ha estat profitosa en centres de compensació educativa ja que millorar l’organització horària del temps extraescolar, facilitar la pràctica d’activitats complementàries, propiciar espais per a promoure la lectura, moments per a l’esport, tallers per a l’expressió musical, plàstica o artística beneficien en gran mesura als nostres infants, i es fan urgents i necessaris per a reduir la desigualtat social i començar a posar el substrat d’un jardí immens que amb el temps siga camí planer que brote on avui s’obre la l’esquerda que cada vegada ens separa més uns dels altres, la que s’obri entre aquells infants sense recursos, desnonats, amb famílies desestructurades d’aquells altres amb un nivell socioeconòmic i cultural ben diferent.


I és per això que hi veiem en aquesta ordre una oportunitat de millorar la nostra societat si ho executem de la millor manera possible, si la desenvolupem des d’un bon estudi, disseny i planificació, si la construïm amb el necessari finançament en funció de les característiques socioeconòmiques de cada context educatiu, de cada comunitat educativa. Un finançament que possibilite la contractació de professionals que alhora faciliten el creixement d’un teixit empresarial que té un llarg recorregut per desenvolupar al nostre país, un sector que podria donar ocupació a personal ben format i preparat que puga treballar colze amb colze amb els i les mestres, amb la col·laboració de les famílies i de les institucions locals per a crear espais de convivència i formació que converteixen els nostres col·legis en escoles de portes obertes als nostres barris, al nostres pobles i ciutats.

Qui no mira al davant, arrere es queda, però per a que no estiguem a quinze i ratlla i amb la pilota encalada deuríem de donar-nos temps i aconseguir diners si realment volem aconseguir l’objectiu que compartim, una millora substancial i mantinguda del nostre sistema educatiu que ens aporte una  major equitat i igualtat.

dijous, 10 de març de 2016

Les bones propostes educatives sense recursos econòmics creen accessos desiguals a l’educació

Millor participació i atenció educativa  i greus deficiències en la inversió econòmica en el model de jornada plantejat per la Conselleria


La Conselleria d’Educació ha lliurat als agents socials i organitzacions cíviques de la comunitat educativa un esborrany de l’Ordre amb la que es regula el procediment de sol·licitud i aprovació del model de jornada escolar [podeu consultar-lo punxant ACÍ] conegut com jornada continuada. Aquesta documentació va ser lliurada ahir, 8 de març, a les 14.30 i la mesa sectorial – i per tant, definitiva – està convocada per a demà, 10 de març, a les 18.30. Amb aquest període de temps tan curt, la FE CCOO PV destaca que a la pràctica s’està impedint la participació plena del professorat i encara més la de la comunitat educativa en la valoració i aportacions per al projecte. Per molt positiu, en abstracte, que siga el projecte no serà veritablement educatiu si no ha estat participat de forma ampla i enriquidora per la comunitat educativa. Per aquest motiu la Federació d’Ensenyament ha demanat una valoració i aportacions a tota la seua afiliació de forma urgent i denúncia les mancances que aquesta forma de crear normativa porta associades.

La proposta posada damunt de la taula per l’Administració Educativa ha estat valorada  des de CCOO PV en la seua vesant pedagògica com un projecte positiu i un avanç en l’atenció educativa donat que exigeix la presentació d’un pla pedagógic amb propostes de millora als àmbits: pedagògics, de convivència, de coordinació, de coeducació i igualtat, de conciliació de la vida laboral i familiar i de la salut. L’esborrany també exigeix als centres que puguen acollir-se a una jornada amb totes les hores lectives compreses abans de l’hora del menjador  que mantinguen el transport i el menjador, que les activitats educatives (dissenyades des del pla pedagògic) siguen d’oferta obligatòria i d’accés gratuït i que l’horari d’apertura dels centres siga com a mínim de 9 a 17h. en qualsevol cas.
Pel que fa a la participació i el consens, el disseny de procediment els afavoreix en exigir-los en els següents àmbits: claustre de professorat, consell escolar de centre, consell escolar municipal i consulta directa a les famílies. La FE CCOO PV subratllem l’avanç que suposa exigir un informe favorable del Consell Escolar Municipal.
Sense inversió pública en educació no es garanteix l'accés a l'educació ni la igualtat d'oportunitats
L’altra crítica que fem des del sindicat al projecte és l’absència de compromís de dotació pressupostària per a implantar aquest model per part de l’Administració Educativa. El finançament de l’atenció educativa extra-currricular recaurà exclusivament en els ajuntaments  i en les organitzacions de caire voluntari. D’aquesta manera solament els ajuntaments amb suficients recursos econòmics podran sostenir la llibertat d’elecció de jornada escolar per a la seua comunitat educativa i també el accés a aquesta educació extra-curricular tan necessària per al creixement de l’alumnat als àmbits social i cultural.

Dos apunts tècnics volem subratllar per últim, d’una banda l’oblit de les particularitats i necessitats dels Centres Rurals Agrupats, que fa inviable l’aplicació de la proposta per a ells, i de l’altra les conseqüències sobre el professorat que estiga desenvolupant la seua tasca en àmbits més desfavorits econòmicament ja que els seus centres no podran optar a escollir un model de jornada que facilite la conciliació de la vida laboral i familiar al professorat.

En definitiva, un projecte atractiu i innovador pedagògicament però molt difícil d’assolir a la pràctica per la mancança absoluta d’una memòria econòmica d’inversió educativa i també per les deficiències relatives a la participació en l’elaboració de la proposta.