dimecres, 23 de març de 2016

Recomanació de la FE CCOO PV davant l’ordre que regula les condicions i el procediment de sol•licitud i autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar



La FE CCOO PV com a força sindical i organització que vetlla per les millors condicions laborals possibles del professorat considera positiva la proposta d’una ordre que possibilite una demanda que s’ha manifestat de forma reiterada per bona part del col·lectiu de treballadors i treballadores. Més si cap quan és necessària una actualització d’una regulació horària que amb el temps s’ha quedat obsoleta i que tampoc respon de manera actual a les necessitats de conciliació laboral de moltes famílies.
En aquesta proposta de regulació i la seua corresponent negociació veiem la voluntat del nostre govern de millorar les condicions laborals emprant una certa flexibilització sense deixar de vetllar per a la millor organització possible del sistema educatiu.

En eixe sentit volem manifestar la nostra voluntat de contribuir a millorar aquest sistema. Des del nostre compromís amb la societat que representem a través dels nostres treballadors i treballadores, dels nostres afiliats i afiliades tant del sector del professorat com d’altres àmbits laborals, perquè entenem que el sistema educatiu és el major agent de cohesió social, la millor eina per a lluitar contra la fractura social, contra l’esquerda digital i cultural que en res ajuda a construir una societat més justa, més solidària, més igualitària.
L’experiència desenvolupada en els centres de compensació educativa que han aplicat de manera experimental la jornada escolar amb horari lectiu matinal i vesprada organitzada amb activitats complementàries ha estat força positiva malgrat que amb l’aplicació d’aquesta han sorgit força problemes de gestió, coordinació d’informació, reglamentació i assignació de responsabilitats específiques, qüestions que impliquen el detall del funcionament del dia a dia i la qualitat en que es desenvolupa el servei, qüestions que resulten determinants en els centres públics.

Dit això és necessari recordar la implicació social i la responsabilitat moral i ètica que el professorat tenim davant de les nostres comunitats, eixa responsabilitat i preocupació per els nostres infants que des de sempre ha caracteritzat la nostra professió, la que protagonitzaven tots eixos mestres que ens marcaren en la nostra infància, eixa responsabilitat que en aplicar-la ens aporta la consideració i valoració social que ens correspon en tant i en quan la nostra preocupació pels nostres alumnes sempre va més enllà del moment en que el rellotge marca l’hora d’eixir de l’escola.
Es per això que pensem que és necessari obrir aquest debat i per això pensem que deuríem tindre temps per a pensar al voltant d’aquesta proposta. No precipitar una regulació normativa que necessita major concreció, millor i més allargat debat per a trobar la implicació i consens de tots els sectors de la comunitat educativa. Per a buscar solucions i accions polítiques transversals, globals i flexibles en les que es formulen les necessitats de temps escolars de manera conjunta de les necessitats de l’alumnat en el seu temps social.
Per altra banda som conscients que aquesta proposta ha estat profitosa en centres de compensació educativa ja que millorar l’organització horària del temps extraescolar, facilitar la pràctica d’activitats complementàries, propiciar espais per a promoure la lectura, moments per a l’esport, tallers per a l’expressió musical, plàstica o artística beneficien en gran mesura als nostres infants, i es fan urgents i necessaris per a reduir la desigualtat social i començar a posar el substrat d’un jardí immens que amb el temps siga camí planer que brote on avui s’obre la l’esquerda que cada vegada ens separa més uns dels altres, la que s’obri entre aquells infants sense recursos, desnonats, amb famílies desestructurades d’aquells altres amb un nivell socioeconòmic i cultural ben diferent.


I és per això que hi veiem en aquesta ordre una oportunitat de millorar la nostra societat si ho executem de la millor manera possible, si la desenvolupem des d’un bon estudi, disseny i planificació, si la construïm amb el necessari finançament en funció de les característiques socioeconòmiques de cada context educatiu, de cada comunitat educativa. Un finançament que possibilite la contractació de professionals que alhora faciliten el creixement d’un teixit empresarial que té un llarg recorregut per desenvolupar al nostre país, un sector que podria donar ocupació a personal ben format i preparat que puga treballar colze amb colze amb els i les mestres, amb la col·laboració de les famílies i de les institucions locals per a crear espais de convivència i formació que converteixen els nostres col·legis en escoles de portes obertes als nostres barris, al nostres pobles i ciutats.

Qui no mira al davant, arrere es queda, però per a que no estiguem a quinze i ratlla i amb la pilota encalada deuríem de donar-nos temps i aconseguir diners si realment volem aconseguir l’objectiu que compartim, una millora substancial i mantinguda del nostre sistema educatiu que ens aporte una  major equitat i igualtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada