dijous, 2 de març de 2017

Si l’anàlisi de la realitat que fem no ens acontenta, hem de preguntar-nos quina ha de ser la nostre resposta

ANÀLISI I MOTIUS PER FER VAGA EDUCATIVA EL DIA 9 DE MARÇ

Resum de l’escrit de Jordi Brull, profe de FOL a l’IES Molí del Sol, representant al CEM de Mislata, membre de la Junta de personal per FE CCOO PV i delegat de prevenció
Podeu consultar l’escrit complet clicant AQUÍ
INTRODUCCIÓ

Ens trobem davant d’un canvi de paradigma que, a més, es presentat com una necessitat i no com una opció.
Juan Vicente Herrera, responsable ponenència educació últim congrés PP, “calidad sin equidad es pura y lisamente elitismo; equidad sin calidad es socialismo y paternalismo inútil; y un sistema que no prepare para el empleo ni tiene calidad ni equidad”.
Pretenc establir una comparació entre la realitat social i les normes que la regulen i, a partir d’això, jutgar si aquestes últimes són les apropiades per aconseguir els fins que proposen. 

CCOO PV defensa l'educació pública i la millora de les condicions laborals #VagaEducativa9M
DADES SOBRE EL CONTEXT

PEL QUE FA AL SISTEMA
Pel que fa a la presència d’alumnat amb nee segons la titularitat del centre, en l’última estadística publicada pel Ministeri -corresponent al curs 2014-2015- s’estableixen diferents categories segons el perfil i tipus de necessitat i en totes és major en la xarxa pública.
La iniciativa privada ha adquirit molt de protagonisme en els útims anys, tot just en el mateix període en què la pública ha patit un descens important dels recursos assignats. Al mateix temps, s’han afavorit polítiques educatives que han impedit que tots els centres sostinguts amb fons públics disposen del mateix tipus d’alumnat.
El nombre d’alumnat per classe ha crescut cinc vegades més en la pública que en a privada.
La despesa educativa espanyola és inferior a la mitjana dels 35 països que integren la OCDE en totes les etapes educatives. La majoria de los països han mantingut durant els anys més durs de la crisi (2008-2013) la inversió en educació -vora un 11% respecte de la despesa pública-, mentre que a Espanya ha descendit un 1% i fins a situar-se al 8%.
Les polítiques de beques han estat insuficients.
Així les coses, no estan garantides les condicions perquè tot l’alumnat puga accedir als estudis de postgrau. Això fa que les condicions econòmiques puguen ser un entrebanc per a accedir a determinades titulacions i, en conseqüència, impedeix que l’educació puga ser entensa com un mitjà d’igualació i de progrés social.
Cal recordar que, segons dades de la OCDE, Espanya és el país en què més ha crescut la desigualtat.
Necessitem un pacte social i no només polític. 

PEL QUE FA A LA LOMCE
La mobilització social ha fet possible que s’haja fet marxa enrere en determinats aspectes de la LOMCE:
S’han retirat les revàlides.
Prèviament, i en l’àmbit de PV, es va fer possible que l’elecció dels equips directius no fóra una decisió exclusiva de l’Administració educativa.
La LOMCE és un canvi de paradigma educatiu:
Naix de la desconfiança cap al professorat i la seua tasca: cal un revàlida i una avaluació externa.
Condicionar el fet de poder titular a la superació d’una prova final resta importància al procés d’ensenyament.
La LOMCE també és la llei que permet concertar centres que segreguen l’alumnat o que fa que la religió tinga valor acadèmic en el càlcul de l’expedient.
La LOMCE  incrementa les desigualtats:
La LOMCE introdueix canvis importants en la planificació i organització de la xarxa de centres docents:
Segons la LOMCE, la programació de la xarxa de centres s’establirà d’acord amb la demanda social i suprimeix l’obligació de les administracions educatives de garantir places públiques suficients, gratuïtes i de qualitat, com també una política de beques perquè cap alumne es quede fora del sistema per motius econòmics.
Cal dir que es tracta d’un model inusual a la resta de països europeus en què el model públic és predominant

PEL QUE FA A LES CONDICIONS LABORALS
És urgent treballar cap a un acord salarial que permeta recuperar el nivell adquisitiu perdut pel personal d’educació des de 2010.
Les taxes de temporalitat superen el 20% a nivell estatal i un 25% a nivell de País Valencià. I amb milers de companys i companyes menys.
Segons dades del Ministeri, des del curs 2009/2010 als centres públics han perdut un 4,61% docents, mentre que als centres concertats han augmentat un 4,81%.
Un objectiu fonamental ha de ser la reducció de les ràtios en tots els nivells, la qual cosa implica un augment del professorat que hauria d’anar unit a una necessària i urgent estabilització de les plantilles en l’ensenyament públic. D’una altra manera solament s’estaria generant més professorat en precari o provisional.
9 de març
Entenem que tot aquest context justifica la convocatòria d’una VAGA, entesa des de la nostra visió com un mitjà per fer a la transformació social.

Les vagues han de fer-se sempre per motius concrets. En aquest cas, les reivindicacions són: 

- Un plan de empleo que garantice ofertas públicas superiores al 100% de la tasa de reposición para poder recuperar el empleo perdido en estos años.
- Mejora de las retribuciones para recuperar el poder adquisitivo perdido desde 2010 y el reconocimiento salarial por desarrollo profesional.
- Dotación de plantillas para una atención adecuada y recuperación de la atención a la diversidad y otras áreas que han sufrido drásticos recortes por aplicación de la LOMCE.
- Aplicación de la directiva 1999/70 de la UE al personal interino, para garantizar la igualdad exigida por la ley entre temporales y fijos.
- Supresión de la nueva normativa de sustituciones con carácter básico.
- Negociación de unas ratios que permitan que la tarea de enseñar sea efectiva.
- Recuperación de la jornada lectiva e inclusión en la misma de todas las tareas docentes, con adecuación voluntaria a la edad y número de grupos.
- Negociaciones para la recuperación de la jubilación anticipada e incentivada para atender las necesidades del sistema educativo.
- Constitución de planes de igualdad para el sector de la enseñanza.
- Negociación de un acuerdo sobre desarrollo profesional con el reconocimiento debido en formación y retribuciones.
- Articulación y armonización del Concurso General de Traslados.
- Dotación a los centros de personal educativo complementario y de apoyo.
- Negociación de la formación continua.
L'assemblea de professorat del CEIP Ramiro Jover s'adhereix majoritàriament a
En resum:
Cal fer de l’educació una experiència alliberadora i no un mitjà per a respondre a una necessitat aliena. 

Cal reivindicar el caràcter compensador que ha de tindre l’escola pública.
Per últim recordem que:
Aquesta és una vaga de tota la comunitat educativa (tots els sectors i a tot l’Estat).  Som un sindicat sociopolític i de classe.
En el cas de la FECCOOPV, vam consultar en la tardor els nostres afiliats la possibilitat de convocar una vaga: més del 60% estava a favor i més del 90% van considerar que havia de ser unitària.
Considerem que hi ha raons d’oportunitat política per recórrer a la vaga: està negociant-se un pacte educatiu, estem pendents de l’aprovació dels PGE
La vaga és, entre d’altres coses, una forma de fer evident la nostra capacitat de pressió i, per tant, el nostre poder contractual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada