divendres, 22 de febrer de 2019

¡Gracias, Jefe! : documental i/o comèdia àcida sobre deslocalització, capitalisme i comunicació


La Campanya per una Justícia Fiscal, Oxfam Intermón i CCOO PV iniciem una col·laboració cultural reivindicativa amb la projecció de “¡Gracias, Jefe!”

La coincidència en les lluites i en la identificació de la cultura com a eina de conscienciació i d’anàlisi crítica han motivat CCOO PV, Oxfam Intermón i la Campanya per una Justícia Fiscal a col·laborar en la projecció de dues pel·lícules dins de la programació de la Filmoteca CCOO PV.
Hem iniciat aquesta col·laboració amb un documental en clau de comèdia àcida sobre la relació entre la precarietat laboral, l’absència de justícia fiscal i les seues conseqüències sobre la vida de les persones.
L’acte comptarà amb les intervencions de Vicente López, economista i director de l’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud); Gloria Benito, redactora de la revista de cinema ‘Encadenados’. Modera el col·loqui Ferran Garcia, secretari de Cultura de CCOO PV. L’acte s’emmarca en les activitats de la Filmoteca de CCOO PV.
Ferran Garcia (Cultura CCOO PV), Gloria Benito (revista Encadenados), Vicente López (ISTAS, economista)
¡Gracias, Jefe! és una comèdia documental combativa dirigida pel periodista François Ruffin en 2016.
El periodista François Ruffin, fundador de la revista FAKIR, va cobrir el tancament de fàbriques al seu país. Això el va portar a presenciar la gran quantitat de persones que van quedar sense treball i les diverses accions dels sindicats. Com a conseqüència de la seua llarga experiència periodística, va decidir crear una comèdia documental on tracta de revelar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l’home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. El magnat francés ha deslocalitzat les seues fàbriques, deixant a milers de persones sense treball. Es tracta d’una pel·licula documental plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.
Representants d'Oxfam, Justícia Fiscal i CCOO PV i les dues persones ponents per al col·loqui
Compartisc aquí algunes aportacions destacades en el col·loqui posterior per animar a veure el documental i fer-lo fructífer en la reflexió i anàlisi crítica de les nostres relacions socials, laborals i sobre la producció artística:

- No existeix l'oposició entre documental i ficció; tot és cinema.
- Documentals que poden ajudar a valorar la validesa o no de la distinció entre ficció i document: "Demain (mañana)", "La espalda del mundo", "Casas viejas: el grito del sur" o "Desde lo más hondo (I y II)".
- Continua sent un tema de debat la pregunta de si el cinema és capaç de transformar la realitat.
- "Vivim en una mentida instituïda" afirma Cristophe Dejours en el seu llibre "Trabajo y sufrimiento".
- Cal destacar que darrere de cada història d'èxit s'amaga sempre una realitat de misèria que l'ha fet possible.
- la pel·licula il·lustra l'emergència de l'anomenat capitalisme popular, lligat a una onada de privatitzacions que varen protagonitzar a Europa representants polítics de tall social-democràta (o suposadament social-democràta): François Miterrand,  Felipe González,  Gerhard Schröder o Toni Blair, en son exemples.
- El sou de 400€per a la família Klur a la pel·lícula és un exemple de la pèrdua de poder de protecció de l'Estat.
- Assistim a la pèrdua del concepte de llibertat com a emancipació i passem al concepte de capacitat d'elecció - de compra, d'acomiadar, etc. -.
Vam gaudir per tant, d'una pel·lícula que està al vostre abast en plataformes digitals, d'un col·loqui que podem continuar en els nostre àmbits quotidians i d'una campanya de sensibilització i conscienciació que seguirem fins assolir nivell acceptables de justícia fiscal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada