dijous, 5 de desembre de 2019

2a Edició del Concurs de relats curts "Maite Boscà Lloret" (2019)


El concurs de Relats Curts ‘Maite Boscà Lloret’, entrega dels guardons als millors relats curts en valencià i amb una temàtica relacionada amb el món del treball i de les reivindicacions de la classe treballadora. Enguany la novetat ha estat la incorporació de la categoria adreçada a centres educatius públics. El concurs, per tant, estava adreçat, en aquesta segona edició, a l’afiliació del sindicat i a centres educatius públics.

El jurat ha estat format per: Immaculada Cerdà (membre de l’AVL), Núria Cadenes (escriptora), Miquel Àngel Puig (escriptor i professor), Ferran Navarro (delegat sindical, activista cultural i guanyador d’un dels premis literaris l’any passat), Purin Morant (Oficina de Promoció i Ús del Valencià) i Ferran Garcia (secretari de cultura i política lingüística de CCOO PV).

Els premis s'han fet públics el dimecres 4 de desembre, dia dels Drets Lingüístics al País Valencià com un dels actes de commemoració que hem organtizat des de CCOO PV. Els relats premiats i finalistes es fan publics ara en aquest bloc tal i com ha estimat el jurat dels premis.

En la primera categoria adreçada, a persones afiliades, s’han concedit tres segons premis ex-aequo a Empar Morelló, Salvador Moya i Jordi Brull pels relats, “Hora zero”, “Festa” i “La vaga” respectivament. El primer premi ha estat per a Jaume Mayor pel relat “29M”.

En el cas dels centres educatius públics el premi ha estat concedit a l’IES Thàder d’Oriola pel relat “la vaga, la nostra força”.
Persones premiades, organitzadores i membres del jurat.
Els relats guanyadors i els finalistes són els següents

CATEGORIA AFILIACIÓ CCOO PV

PRIMER PREMI

29M
Jaume Mayor 
Feia un mes de la vaga, recorda la discussió a la porta de la fàbrica, finalment va aconseguir entrar.
Ho recorda mentre llig la carta d'acomiadament.
No és just, hauríem de fer alguna cosa, diu amb ràbia.
Alguns ja ho vam fer, li contesta un dels que estava aquell dia al piquet. 

SEGON PREMI EX-AEQUO

Hora zero
Empar Morelló

Encetar un nou dia. Primera vegada. La il·lusió als ulls i, al cor, la voluntat vivaç i ferma d’acaçar somnis. Tot a punt. Cants i reivindicacions, adhesius, xiulets i pancartes. 
Hora zero i tot comença.
Hora zero i tot s’atura.



Festa
Salva Moya
El dia que el pare arribà a casa sagnant la mare plorava, de ràbia.
—Què soparem?
Sopàrem uns dies pa dur amb dignitat. La fam xicoteta portà grans lliçons.
El dia que acabà la vaga, no se sap d'on, tothom portà vi i queviures. No era l'alegria de menjar, sinó la de guanyar.

La vaga
Jordi Brull
Ens véiem als ulls de les altres, hi érem totes. Poques coses demostren més poder que una multitud en silenci. Totes juntes i cap paraula. Recorde tindre la pell eriçada i que algú em va agarrar la mà. Després, vam sentir aquella força i ja no poguèrem callar.

FINALISTES

La remuntada
Manuel Marco
Eren ja massa anys sobrevivint enmig de la derrota. La realitat era cada cop més sagnant i dolorosa per a la classe obrera.
Parafrasejant al poeta, arribàrem a no poder més però, aquella vaga fou l'inici de la remuntada. Des d'aleshores ho podem tot.

Sense títol
Antonio Roselló
Un dia gris, plujós. Els ulls s‘obrien sense gana, el cos remugava per no llevar-se del llit. Va mirar l’espill, no li agradava el que veia. El temps passava ràpid. Ja no escoltava el bon dia dolç, tampoc la seua filla. Tot estava perdut. Potser la vaga li canviara la vida.

Voluntat i orgull
Salva Moya
Quan tinguérem mans i força, les van tancar, les vam alçar.
Amb tots els punys amunt, poguérem aixecar el cap.
La professora de l'IES Thàder, Amparo Arcos, recull el premi.
CATEGORIA CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS

PRIMER PREMI


La vaga , la nostra força
IES Thàder - Carmen Hernández - 4t ESO
Ens van colpejar, ens van tirar i ens aixecàrem. Ens van tornar a colpejar i vam caure de nou. Ens aixequem i ací estem. Esperant-los.


FINALISTES

IES Thàder (Oriola)

Manifesta’t!
Fer vaga és un dret per a tu com a ciutadà.
Perquè no podem canviar el món en un dia, però podem lluitar.
Perquè cridar amb totes les persones que ploren i veuen amb els teus ulls és indescriptible.
Que ja hem demostrat que amb pau pots arribar on ets proposes.
A pel món. 

Tu
Ací estaves tu, manifestant els drets de tots nosaltres, aquella vaga no sabia q em faria un regal que eres tu... Aleshores vaig comprendre que no es tria ni dia ni lloc per a açò, només es necessiten dues persones i un mateix destí. Des d’aleshores, eixe dia, per a mi té més d’un significat.

Sense títol
Com esperàvem, ens ho van negar. Quan marxaven, van voler obrir la porta, però l’institut ja havia caigut.

IES Molí del Sol (Mislata)

Visca, visca
Visca visca visca la lluita feminista! Visca visca visca la lluita feminista! Els carrers seran sempre nostres! Els carrers seran sempre nostres! I així passava el dia de vaga. I així somiava que el món era el que ells volien. I així Eric aprenia el poder de la lluita obrera.

No he de

No he de perdre el meu temps.
No he de dir que no es pot.
No he de perdre el control.
Però si no s’arriba a un acord.
Ací em trobarà cridant i
lluitant pel meus drets.

Una mentida
La força no es mesura en qualitat, es mesura en quantitat. Tots i cada un de nosaltres sumem encara que tinguem diferents opinions. La unió ens fa forts i el que diga el contrari menteix .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada